Resumen de El margalló (Chamaerops humilis L., Arecaceae) als litorals central i septentrional de Catalunya: autòcton, introduït o reaparegut?

Carlos Gómez Bellver, Jordi López Pujol, Paula Farelo, Samuel Pyke, Josep M. Montserrat, Neus Nualart, Neus Ibáñez Cortina

• español

  Chamaerops humilis L., el palmito, es la única palmera nativa de la cuenca Mediterránea occidental. En Cataluña (noreste de la península Ibérica), su límite norte de distribución natural se sitúa en el macizo del Garraf. Sin embargo, según bibliografía antigua, la especie parece ser presente en la montaña de Montjuïc (Barcelona), de donde se habría extinguido. En este estudio presentamos los resultados de un extenso trabajo de campo realizado durante los últimos cinco años para (1) comprobar si la especie aún persiste en Montjuïc y (2) explorar si esta palmera también está presente en otras zonas de Cataluña (al norte del Garraf) no citadas en la bibliografía y, en caso afirmativo, intentar determinar si se trata de poblaciones naturales o introducidas. Hemos podido detectar varias poblaciones en Montjuïc (una de ellas con un millar de individuos aproximadamente) compuestas mayoritariamente por individuos jóvenes y situadas cerca de individuos cultivados. Esto hace pensar que estos núcleos poblacionales tienen muy probablemente su origen en diásporas provenientes de jardines y, por tanto, C. humilis habría reaparecido en un lugar que debería formado parte de su área de distribución histórica. Habría que tratar la especie como introducida en los lugares donde la hemos observado situados al norte del río Llobregat, porque en la mayoría de los casos las poblaciones están formadas por individuos aislados o agrupados en pequeños rodales.

• català

  Chamaerops humilis L., el margalló, és l’única palmera nadiua de la conca Mediterrània occidental. A Catalunya (nord-est de la península Ibèrica), el seu límit nord de distribució natural se situa al massís del Garraf. Segons bibliografia antiga, però, l’espècie sembla que era present a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), d’on s’hauria extingit. En aquest estudi presentem els resultats d’un extens treball de camp realitzat durant els últims cinc anys per tal de (1) comprovar si l’espècie encara persisteix a Montjuïc i (2) explorar si aquesta palmera també és present en altres zones de Catalunya (al nord del Garraf) no citades a la bibliografia i, en cas afirmatiu, intentar determinar si es tracta de poblacions naturals o introduïdes. Hem pogut detectar diverses poblacions a Montjuïc (una d’elles amb un miler d’individus aproximadament) compostes majoritàriament per individus joves i situades prop d’individus cultivats. Això fa pensar que aquests nuclis poblacionals tenen molt probablement el seu origen en diàspores provinents de jardins i, per tant, C. humilis hauria reaparegut en un indret que hauria format part de la seva àrea de distribució històrica. Caldria tractar l’espècie com a introduïda als indrets on l’hem observat situats al nord del riu Llobregat, perquè en la majoria dels casos les poblacions estan formades per individus isolats o agrupats en petits rodals.

• English

  Chamaerops humilis L., the European fan palm, is the only native palm in the western Mediterranean basin. In Catalonia (north-western Iberian Peninsula), the Garraf Massif is generally regarded as its natural north distribution limit. According to old accounts, however, the species seems to have occurred in Montjuïc Mountain, Barcelona, from where it would have been extinct. Herein we are presenting the results of extensive fieldwork conducted during the last five years in order to (1) check whether the species is still persisting in Montjuïc, (2) explore whether this dwarf palm is also present in other areas of Catalonia further north of the Garraf not cited in the literature and, if so, to disentangle its biogeographic status (i.e., native or alien). We have been able to detect several populations in Montjuïc Mountain (with a population containing roughly a thousand individuals) close to cultivated plants. The youth of most individuals and their proximity to cultivated plants indicate that they are probably escapes. This might suggest that C. humilis is today present in an area that would be part of its historical range. This palm should be considered as introduced in the remaining locations where the species has been observed north to the Llobregat river. Notably, in most of these places C. humilis occurs as isolated individuals or as very small stands.