Resumen de Aportacions des de la dissidència de 'La isla de las tentaciones' al model de representació des d’una lectura cuir
- català
'La isla de las tentaciones' (Telecinco 2020) excedeix el milió de teleespectadors en la franja de prime time, un espai sensible a la crisi d’audiències de Telecinco. El programa de telerealitat, un dating talk show, ha patit canvis al llarg de la sisena edició i ha conviscut amb les decisions d’última hora de la nova directiva de Mediaset a la recerca d’una renovació d’imatge: la fi de l’era Vasile. Alessandro Salem i Francisco del Borja Prado, conseller delegat i president de Mediaset España, intenten enfortir l’entreteniment i desactivar la politització d’icones com era Sálvame en el context de la crisi de demandes judicials, imatge i audiències. L’actualització del codi ètic en gener d’enguany o la prohibició de cares conegudes de la cadena foren l’inici de molts intents per recuperar l’hegemonia de Telecinco sense prescindir d’una manera genètica de fer televisió des del poder de les audiències i una línia de continguts sensacionalista i amatonormativa. La isla de las tentaciones s’enuncia com una marca fonamental de la cadena i és, de fet, un planter de concursants per a uns altres formats del grup.
Mitjançant una revisió bibliogràfica, entrevistes qualitatives i una anàlisi de la sisena temporada del programa de Sandra Barneda, l’objectiu d’aquesta investigació és, per una banda, identificar la càrrega política implícita i problematitzar la monogàmia romàntica i el model heterosexual no com a pràctiques afectives i sexuals, sinó com a sistemes simbòlics d’organització social. D’una altra banda, s’analitza i qüestiona el model de representació de les identitats i sexualitats dissidents del programa amb principis transfeministes i decolonials i es fan aportacions al debat de la qualitat de representació televisiva vinculades a la cuirfòbia (queerphobia) amb especial atenció a la transfòbia i al racisme. Què aporta la dissidència del programa al model de representació des d’una lectura cuir?
- English
La isla de las tentaciones (Telecinco, 2020) exceeds one million viewers in the prime time slot, a gap that is particularly sensitive to Telecinco's audience crisis. The reality show, a dating talk show, has undergone changes throughout the sixth edition and has coexisted with the last-minute decisions of the new Mediaset directive focused on an image renewal: the end of the Vasile era. Alessandro Salem and Francisco del Borja Prado, CEO and president of Mediaset España, try to strengthen entertainment and disable politicization of icons as Sálvame was in the context of the crisis of legal actions, image and audience. The updating of the ethical code in January this year or the banning of some of their celebrities was the start of many attempts to recover Telecinco hegemony without dispensing with a genetic way of making television from the power of audiences and a line of sensational and amatonormative content. La isla de las tentaciones is stated as a fundamental mark of the chain and is, in fact, a source of contestants for other formats of the group. Through a bibliographic review, qualitative interviews and an analysis of the sixth season of Sandra Barneda's program, the aim of this research is, on the one hand, to identify the implied political burden and question romantic monogamy and the heterosexual model not as affective and sexual practices, but as symbolic systems of social organization. On the other hand, it analyses the model of representation of the programme's dissident identities and sexualities with transfeminist and decolonial principles and expand on the debate on the quality of television representation linked to the queerphobia with special attention to transphobia and racism. What does the dissent from
