Valencia, España
L’article mostra el resultat de la recerca realitzada en el marc de l'exposició “Bachilleras, marisabidillas i sabiondas. Les dones al sistema universitari (1868-1977)”, la qual, a mode d'estat de la qüestió, proposava un recorregut històric que mostrava la progressiva inclusió de les dones al sistema universitari espanyol, tot parant especial atenció al cas de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València. Els qualificatius del títol al·ludeixen als mots amb què eren insultades algunes de les primeres dones matriculades a la universitat. El recorregut s'inicia amb la irrupció de les dones a la Universitat, produït al Sexenni democràtic, i va mostrant el gradual augment de dones matriculades com a estudiants, però també l’aparició de les primeres professores, com és el cas d’Olimpia d’Arozena, llicenciada en Història i la primera professora de la Universitat de València. Avançant en el temps, s'analitza el període de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme, quan s’aconsegueix la quasi paritat entre l’alumnat i quan irromp la primera generació relativament important en termes numèrics de professores a la Facultat de Filosofia i Lletres. Finalment, s'ha pres l’any 1977 com a fi de l'estudi, per l'organització de les I Jornades de la Dona del País Valencià a la Facultat d’Econòmiques de la Universitat de València.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados