«I ara el régulo no té autoritat per evitar la tala de boscos!»: Una perspectiva antropològica de les ICCA a Guinea-Bissau

• Autores: Amélia Frazão Moreira, Bucar Indjai, Erikson Mendonça, Herculano da Silva Nhaga
• Localización: Revista d'etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, Nº. 47, 2023, págs. 78-94
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Las ICCA (Territorios Indígenas y Áreas de Conservación Comunitaria) en Guinea-Bissau nos permiten reflexionar sobre los procesos de conservación pos-colonial en diferentes escalas de análisis —local, estatal y global— centrándonos en las posibilidades de empoderamiento de las poblaciones humanas locales. En concreto, discutimos el intento de fortalecer la integridad de los sitios y patrimonios naturales antiguos y sagrados, frente a los cambios socioculturales endógenos y las amenazas exógenas a la relación umbilical entre la población local y los elementos no humanos del entorno al que pertenecen. Se discute así la apropiación de dimensiones culturales en la conservación ecológica frente a procesos globales y hegemónicos, sin descuidar la dimensión política de la patrimonialización de territorios y cosmovisiones.

  • English

    ICCAs (Indigenous and Community Conserved Areas) in Guinea-Bissau allow us to reflect on the post-colonial conservation processes in different scales of analysis —local, state, and global— focussing on the possibilities of empowering local human populations. Specifically, we discuss the attempt to strengthen the integrity of ancient and sacred natural sites and heritages, vis-à-vis endogenous socio-cultural changes, and exogenous threats to the umbilical relationship between local people and non-human elements of the environment in which they belong. The appropriation of cultural dimensions in ecological conservation in the face of global and hegemonic processes are thus discussed, without neglecting the political dimension of the patrimonialisation of territories and worldviews.

  • català

    Les ICCA (Territoris Indígenes i Àrees de Conservació Comunitària) de Guinea-Bissau ens permeten reflexionar sobre els processos postcolonials de conservació a diferents escales d’anàlisi —local, estatal i global— tot centrant-nos en les possibilitats d’empoderament de les poblacions humanes locals. En concret, discutim sobre l’intent d’enfortir la integritat dels indrets i els patrimonis naturals antics i sagrats, davant els canvis socioculturals endògens i les amenaces exògenes a la relació entre la població local i els elements no humans de l’entorn al qual pertanyen. Es discu-teix així l’ús de les dimensions culturals en la conservació ecològica davant els processos globals i hegemònics, sense deixar de banda la dimensió política de la patrimonialització dels territoris i les cosmovisions.