Paralelismos en la transformación de barrios mediterráneos frente a la gentrificación turística, el caso de I quartieri spagnoli de Nápoles respecto a Lavapiés, Madrid

• Garcia Perez, Eva ^[1] ; Pedalino Curto, Clara ^[2] ; Ardura Urquiaga, Alvaro ^[1] ; Zuñiga Simon, Wady Cesar ^[1]
  1. [1] Universidad Politécnica de Madrid

     Universidad Politécnica de Madrid

     Madrid, España

     
  2. [2] Universitat Politècnica de Catalunya

     Universitat Politècnica de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, ISSN-e 1138-9788, Vol. 28, Nº. 1, 2024 (Ejemplar dedicado a: Dosier: El capitalismo de plataforma en la ciudad turística)
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Parallels in the transformations of Mediterranean neighbourhoods facing tourism gentrification: the case of I quartieri spagnoli in Naples compared to Lavapiés in Madrid
  • Paral·lelismes en la transformació de barris mediterranis davant de la gentrificació turística, el cas de I quartieri spagnoli de Nàpols respecte a Lavapiés, Madrid
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El desarrollo teórico de los procesos de gentrificación postula que ciertos barrios degradados del centro de las ciudades son áreas preferentes de inversión para los diferentes actores económicos. Esos procesos generalmente se han dado en primer lugar en el ámbito residencial, extendiéndose más tarde a otros como el comercial. No obstante, el desarrollo del capitalismo de plataformas ha venido a alterar esta secuencia pudiendo convivir la gentrificación turística con la gentrificación comercial y la residencial, o incluso, antecederla. Este artículo analiza el proceso de transformación de I Quartieri Spagnoli en Nápoles, en relación al de otro barrio de la Europea Meridional de características similares, Lavapiés en Madrid. La comparación establece los paralelismos entre ambos fenómenos a partir de las características de la población, del espacio construido y de las políticas públicas urbanas adoptadas, haciendo énfasis en los rasgos morfológicos y de centralidad urbana de ambos lugares. Los casos ilustran las especificidades de las ciudades mediterráneas en el nuevo frente de batalla urbana que impone el turismo globalizado a las economías urbanas.

  • català

    El desenvolupament teòric dels processos de gentrificació postula que certs barris degradats del centre de les ciutats són àrees preferents d‟inversió per als diferents actors econòmics. Aquests processos generalment s'han donat en primer lloc a l'àmbit residencial, estenent-se més tard a altres com el comercial. No obstant això, el desenvolupament del capitalisme de plataformes ha vingut a alterar aquesta seqüència i ha pogut conviure la gentrificació turística amb la gentrificació comercial i la residencial, o fins i tot, antecedir-la. Aquest article analitza el procés de transformació d'I Quartieri Spagnoli a Nàpols, en relació amb un altre barri de l'Europea Meridional de característiques similars, Lavapiés a Madrid. La comparació estableix els paral·lelismes entre tots dos fenòmens a partir de les característiques de la població, de l'espai construït i de les polítiques públiques urbanes adoptades, fent èmfasi en els trets morfològics i de centralitat urbana dels dos llocs. Els casos il·lustren les especificitats de les ciutats mediterrànies al nou front de batalla urbana que imposa el turisme globalitzat a les economies urbanes.

  • English

    The theory of gentrification processes posits that political and economic actors strategically target degraded neighborhoods in city centers. Typically, these processes initiate in the housing market and gradually extend to other sectors, such as retail. However, the emergence of platform capitalism has disrupted this sequence, allowing tourist gentrification to coexist alongside or even precede commercial and residential gentrification. This article presents a comparative analysis of the transformations occurring in two neighborhoods in South Europe, namely I Quartieri Spagnoli in Naples and Lavapiés in Madrid, which share similar characteristics. By examining the demographics, architectural landscape, and adopted urban policies, the comparison highlights the parallels between these phenomena. Special emphasis is placed on the morphological aspects and central urban location of both neighborhoods. These case studies shed light on the unique dynamics that Mediterranean cities face in an ongoing struggle imposed by globalized tourism on their urban economies.