Forme della censura nell’Italia del secondo Novecento

• Barile, Alessandro ^[1] ; Erbosi, Flavia ^[2]
  1. [1] Istituto di Studi Politici “S. Pio V”
  2. [2] Sapienza Università di Roma
• Localización: Segle XX: revista catalana d'història, ISSN-e 2339-6806, ISSN 1889-1152, Nº. 16, 2023, págs. 116-134
• Idioma: italiano
• Títulos paralelos:
  • Forms of censorship in Italy in the second half of the twentieth century
  • Formas de censura en Italia en la segunda mitad del siglo XX
  • Formes de censura a Itàlia a la segona meitat del segle XX
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El artículo analiza la evolución de la censura en Italia después de la Segunda Guerra Mundial, a través del estudio de la legislación producida entre 1943 y 2017. Se prestará especial atención a los años de 1948 a 1962, período caracterizado por la mayor continuidad en la censura en comparación con el anterior régimen fascista. Posteriormente, a partir de la aprobación de la ley n. 161/1962, la acción de censura cambia lentamente de signo. El final de la fase más aguda de la Guerra Fría, junto con el advenimiento del consumo cultural masivo, favorecen un uso diferente de la censura por parte de la Democracia Cristiana. Por un lado, hay una relajación de la acción represiva; por otro, la censura se convierte en parte de una política cultural más ambiciosa. A partir de la década de 1960, la DC podrá así explotar la modernización del consumo cultural manteniendo una relación con el mensaje católico más tradicional, en una línea de continuidad con una visión de la cultura en clave pedagógica y moralizadora.

  • català

    L’article analitza l'evolució de la censura a Itàlia després de la Segona Guerra Mundial, a través de l’estudi de la legislació produïda entre el 1943 i el 2017. Es prestarà especial atenció als anys des 1948 al 1962, període caracteritzat per la major continuïtat de la censura respecte al anterior règim feixista. Posteriorment, a partir de l’aprovació de la llei n. 161/1962, l’acció de censura canvia de signe a poc a poc. El final de la fase més aguda de la Guerra Freda, juntament amb l’arribada del consum cultural massiu, afavoreixen un ús diferent de la censura per part dels demòcrates cristians. D’una banda, hi ha una relaxació de l’acció repressiva; de l’altra, la censura esdevé una peça d’una política cultural més ambiciosa. A partir dels anys ’60, la DC podrà aprofitar així la modernització del consum cultural mantenint una relació amb el missatge catòlic més tradicional, en una línia de continuïtat amb una visió de la cultura en clau pedagògica i moralitzadora.

  • English

    This article analyzes the evolution of censorship in Italy after the Second World War, through the study of the legislation produced between 1943 and 2017. Particular attention will be given to the years from 1948 to 1962, a period characterized by greater continuity in the censorship action compared to the previous fascist regime. Afterwards, starting from the approval of the law n. 161/1962, the censorship action slowly changes sign. The end of the most acute phase of the Cold War, together with the advent of mass cultural consumption, favor a different use of censorship by the Christian Democrats. On the one hand, there is a relaxation of the repressive action; on the other, censorship becomes a piece of a more ambitious cultural policy. Starting in the 1960s, the DC will thus be able to exploit the modernization of cultural consumption while maintaining a relationship with the more traditional Catholic message, in a line of continuity with a vision of culture in a pedagogical and moralizing key.

  • italiano

    L’articolo analizza l’evoluzione della censura in Italia nel secondo dopoguerra, attraverso lo studio della legislazione prodotta tra il 1943 e il 2017. Particolare attenzione sarà data agli anni che vanno dal 1948 al 1962, periodo caratterizzato dalla maggiore continuità nell’azione censoria rispetto al precedente regime fascista. Successivamente, a partire dall’approvazione della legge n. 161/1962, l’azione censoria muta lentamente di segno. La fine della fase più acuta della guerra fredda, insieme all’avvento dei consumi culturali di massa, favoriscono un diverso uso della censura da parte della Democrazia cristiana. Da un lato, vi è un rilassamento dell’azione repressiva; dall’altro, la censura diviene un tassello di una più ambiziosa politica culturale. A partire dagli anni Sessanta la Dc riuscirà così a sfruttare la modernizzazione dei consumi culturali mantenendo un rapporto con il più tradizionale messaggio cattolico, in una linea di continuità con una visione della cultura in chiave pedagogica e moralizzatrice.