Resumen de Transición española, violencia y culturas políticas
- español
El artículo aborda el impacto de la violencia política en determinadas culturas políticas de izquierda que fueron protagonistas de la Transición: el socialismo, el comunismo y la izquierda radical. El objetivo es ahondar en la trascendencia de este fenómeno en el proceso de cambio político, su carácter de centralidad y sus mecanismos de operatividad, tanto a nivel simbólico y mnemónico, como a partir de las manifestaciones concretas producidas en dicho periodo –terrorismos, violencias policiales, golpismo–. El carácter performático de la violencia, que moduló discursos, estrategias y prácticas políticas de los sujetos analizados, condicionó, en consecuencia, el desarrollo mismo del proceso de democratización y se convirtió en un actor político de considerable importancia que ha calibrarse con mayor precisión a la hora de analizar y explicar la Transición.
- català
L’article aborda l’impacte de la violència política en determinades cultures polítiques d’esquerra que van ser protagonistes de la Transició: el socialisme, el comunisme i l’esquerra radical. L’’objectiu és aprofundir en la transcendència d’’aquest fenomen en el procés de canvi polític, el seu caràcter de centralitat i els mecanismes d’’operativitat, tant a nivell simbòlic i mnemònic, com a partir de les manifestacions concretes produïdes en aquest període –terrorismes, violències policials, colpisme–. El caràcter performatiu de la violència, que va modular discursos, estratègies i pràctiques polítiques dels subjectes analitzats, va condicionar, en conseqüència, el desenvolupament mateix del procés de democratització i es va convertir en unactor polític de considerable importància que s’’ha de calibrar amb més precisió a la ’hora d’analitzar i explicar la Transició.
- English
This article deals with the impact of political violence on certain left-wing political cultures that were protagonists of the Spanish Transition: socialism, communism and the radical left. The aim is to delve into the transcendence of this phenomenon in the process of political change, its centrality and its operational mechanisms, both at the symbolic and mnemonic level, as well as from the concrete specific manifestations produced in that period - terrorism, police violence, coup d’état-. The performative nature of violence, which modulated the discourses, strategies and political practices of the subjects analyzed, consequently conditioned the very development of the democratization process and became a political actor of considerable notable importance that has to be calibrated more precisely to the time to in analyzeing and explaining the Spanish Transition.
