Resumen de La cobertura hospitalaria de la tuberculosis en la España franquista, 1939-1975
- español
La tuberculosis es una de las enfermedades con mayores tasas de mortalidad en España en gran parte del siglo XX y que más ha perdurado hasta conseguir reducir su incidencia. Durante el primer franquismo fue la primera causa de mortalidad de la población española. Ni siquiera los esfuerzos por aumentar el número de sanatorios del Patronato Nacional Antituberculoso consiguió que la mortalidad por esta causa disminuyese. El cambio de tendencia vino de la mano de otros factores, como la introducción en el país de la estreptomicina, un antibiótico muy costoso de conseguir durante los primeros años de la dictadura o la introducción de campañas de higiene y vacunación. El último esfuerzo del franquismo para frenar esta enfermedad fue la creación del Plan Nacional de Erradicación de la Tuberculosis, cuyos resultados son cuestionables. El objetivo de este trabajo es incidir en la cuantificación y evolución de los sanatorios del Plan Nacional, dibujar su papel en la estrategia de lucha antituberculosa en este periodo y analizar su decadencia y cambio de funcionalidad de muchos de ellos en los últimos años del franquismo.
- català
La tuberculosi és una de les malalties amb majors taxes de mortalitat a Espanya a gran part del segle XX i que més ha perdurat fins a aconseguir reduir la seva incidència. Durant el primer franquisme va ser la primera causa de mortalitat de la població espanyola. Ni tan sols els esforços per augmentar el nombre de sanatoris del “Patronato Nacional Antituberculoso” va aconseguir que la mortalitat per aquesta causa disminuís. El canvi de tendència va venir de la mà d'altres factors, com ara la introducció al país de l'estreptomicina, un antibiòtic molt costós d'aconseguir durant els primers anys de la dictadura o la introducció de campanyes d'higiene i vacunació. L'últim esforç del franquisme per frenar aquesta malaltia va ser la creació del “Plan Nacional de Erradicación de la Tuberculosis”, els resultats del qual són qüestionables. L'objectiu d'aquest treball és incidir en la quantificació i l'evolució dels sanatoris del Pla Nacional, dibuixar el seu paper en l'estratègia de lluita antituberculosa en aquest període i analitzar-ne la decadència i el canvi de funcionalitat de molts en els últims anys del franquisme.
- English
Tuberculosis is one of the diseases with the highest mortality rates in Spain in much of the 20th century, and one that has lasted the longest until its incidence has been reduced. During the first Franco regime, it was the leading cause of death in the Spanish population. Not even the efforts of the National Antituberculosis Board to increase the number of sanatoriums of the National Antituberculosis Board managed (Patronato Nacional Antituberculoso) to reduce mortality from this cause. The change in trend came hand in hand with other factors, such as the introduction into the country of streptomycin, an antibiotic that was very expensive to obtain during the first years of the dictatorship, or the introduction of hygiene and vaccination campaigns. The last effort of the Franco regime to curb this disease was the creation of the National Plan for the Eradication of Tuberculosis, whose results of which are questionable. The objective of this work is to influence the quantification and evolution of the National Plan sanatoriums, outline their role in the anti-tuberculosis strategy in this period, and analyze the decline and change in functionality of many of them in the last years of Francoism.
