En el centenari de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre (1887-1923)

• Bengoechea Echaondo, Soledad ^[1]
  1. [1] Grup de recerca consolidat Treball, Institucions i Gènere (TIG), de la UB i de Tot Història, Associació Cultural
• Localización: Segle XX: revista catalana d'història, ISSN-e 2339-6806, ISSN 1889-1152, Nº. 16, 2023, págs. 1-24
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • En el centenario del asesinato de Salvador Seguí, el Noi del Sucre -el chico del azúcar- (1887-1923)
  • On the centenary of the assassination of Salvador Seguí, el Noi del Sucre -the sugar boy- (1887-1923)
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Salvador Seguí, el Noi del Sucre (“el Chico del Azúcar”), fue el líder de la Confederación Nacional del Trabajo (cnt) en Cataluña durante el periodo más duro y conflictivo de la organización. Su liderazgo fue combativo a la vez que conciliador, algo que le convirtió en un blanco de la patronal. De formación autodidacta, era partidario de educar a la clase trabajadora como paso previo a la revolución social contra el capitalismo. Dos ideas, la cultura como palanca de liberación personal y el sindicato como arma de liberación colectiva, moldearon su ideario. Su concepción original del papel de los sindicatos en la vida pública podría haber abierto escenarios interesantes para el desarrollo de la cnt en un contexto democrático. No obstante, el proyecto de Seguí se vio truncado a causa de su precoz defunción. Cuando solo tenía treinta y cinco años, el 10 de marzo de 1923, cayó asesinado por pistoleros de los Sindicatos Libres, todo indica que a sueldo de la patronal. Desaparecía así un dirigente que había encarnado la voluntad unitaria de un anarcosindicalismo de negociación sin perder de vista el objetivo revolucionario a largo plazo

  • English

    Salvador Seguí, el Noi del Sucre (‘The Sugar Boy’), was the leader of the Confederació Nacional del Treball (cnt) in Catalonia during the hardest and most conflictive period of the organization. His leadership was combative but also conciliatory, which turned him into a target of the employers. Self-taught, he was in favour of educating the working class as a step prior to the social revolution against capitalism. Two ideas, culture as a lever for personal liberation and the trade union as a weapon for collective liberation, shaped his thinking. His original conception of the role of trade unions in public life could have opened up interesting scenarios for the development of the cnt in a democratic context. However, Seguí’s project was cut short due to his early death. When he was only 35 years old, on March 10, 1923, he was murdered by gunmen of the Sindicato Libre, probably paid by the employers’ organization. So disappeared a man who was a leader that embodied the unitary will of an anarcho-syndicalism of negotiation which did not lost sight of revolutionary objectives in the long term.

  • català

    Salvador Seguí, el Noi del Sucre, fou el líder de la Confederació Nacional del Treball (cnt) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l’organització. El seu lideratge fou combatiu a la vegada que conciliador, la qual cosa va convertir-lo en un blanc de la patronal. De formació autodidàctica, era partidari d’educar la classe treballadora com a pas previ a la revolució social contra el capitalisme. Dues idees, la cultura com a palanca d’alliberament personal i el sindicat com a eina d’alliberament col·lectiva, van modelar el seu ideari. La seva concepció original del paper dels sindicats en la vida pública podria haver obert escenaris interessants per al desenvolupament de la cnt en un context democràtic. No obstant això, el projecte de Seguí es va veure truncat a causa de la seva precoç defunció. Quan només tenia trenta-cinc anys, el 10 de març de 1923, va caure assassinat per pistolers dels Sindicats Lliures, tot indica que a sou de la patronal. Desapareixia així un dirigent que havia encarnat la voluntat unitària d’un anarcosindicalisme de negociació sense perdre de vista l’objectiu revolucionari a llarg termini.