Gonzalo Carmona Ruiz, Irene Gómez Varo, Monika Maciejewska
Este estudio profundiza en las experiencias de agresión y estrategias de evasión en la movilidad cotidiana de las personas LGBTIQ+ en Barcelona, una ciudad conocida por su mentalidad abierta y descrita como socialmente progresista. La investigación ayuda a reconocer a las personas LGBTIQ+ como sujetos dentro de la urbe y contribuye a realizar los estudios sobre movilidades disidentes, haciendo de portavoz de las vivencias de agresión potencial y experimentada en el espacio público durante los desplazamientos cotidianos. Además, amplía el enfoque de los estudios de movilidad y género —centrado principalmente en las limitaciones de las mujeres cuando experimentan sus movilidades— a otros grupos minoritarios. Mediante 15 entrevistas a sujetos pertenecientes al colectivo LGBTIQ+, se ha identificado un alto nivel de vulnerabilidad de las personas con sexualidades no normativas a incidencias de acoso, lo que fuerza el uso de distintas estrategias que moldean la manera en la que se desplazan por la ciudad. Los resultados de esta investigación pueden informar futuras actuaciones de planificación de la movilidad o modificar las existentes, integrando las necesidades de todos aquellos individuos que confluyen en los distintos espacios que componen los soportes de las movilidades cotidianas.
Aquest estudi aprofundeix en les experiències d’agressió i estratègies d’evasió en la mobilitat quotidiana de les persones LGBTIQ+ a Barcelona, una ciutat coneguda per la seva mentalitat oberta i descrita com a socialment progressista. La investigació ajuda a reconèixer les persones LGBTIQ+ com a subjectes dins de la ciutat i contribueix a realitzar els estudis sobre mobilitats dissidents, fent de portaveu de les vivències d’agressió potencial i experimentada a l’espai públic durant els desplaçaments quotidians. A més, amplia el focus d’estudi —centrat principalment en les limitacions de les dones quan experimenten les seves mobilitats— a uns altres grups minoritaris. Mitjançant 15 entrevistes a subjectes pertanyents al col·lectiu LGBTIQ+, s’ha identificat un alt nivell de vulnerabilitat de les persones amb sexualitats no normatives a incidències d’assetjament, la qual cosa força l’ús de diferents estratègies que modelen la manera com aquestes es desplacen per la ciutat. Els resultats de la present investigació poden informar futures actuacions de planificació de la mobilitat o modificar-ne les existents, integrant les necessitats de totes aquelles persones que conflueixen als diferents espais que componen els suports de les mobilitats quotidianes.
This study delves into experiences of aggression and also evasion strategies in daily commute among LGBTIQ+ community members in Barcelona, a city known for its open mindset and described as socially progressive. This research article helps to recognise LGBTIQ+ people as subjects within the city and aims to contribute to studies on dissident commuting by acting as conduit for the potential and real experiences of aggression in public spaces during the daily commute. In addition, it broadens the focus of mobility and gender studies that previously primarily focused on the constraints of women as they experience their commute to instead look at other minority groups. Through 15 interviews with people belonging to the LGBTIQ+ community, high levels of vulnerability to incidents of harassment in people with a non-normative sexuality was identified, which makes the use of different strategies to change the way in which these people move around the city absolutely critical. The results of this research must inform planning for future mobility actions or modify existing ones, while addressing the needs of all those who come together in different spaces that make up the foundations of the daily commute.
Cette étude explore les expériences des stratégies d’agression et d’évasion dans la mobi-lité quotidienne des personnes LGBTIQ+ à Barcelone, une ville connue pour son état d’esprit ouvert et décrite comme socialement progressiste. La recherche aide à considérer les personnes LGBTIQ+ comme des sujets au sein de la ville et contribue aux études sur la mobilité dissidente en agissant comme porte-parole des expériences d’agression poten-tielle vécues dans l’espace public lors des déplacements quotidiens. En outre, il élargit l’orientation des études sur la mobilité et le genre axées principalement sur les limites des femmes lorsqu’elles font l’expérience de leurs mobilités vers d’autres groupes minoritaires. À travers 15 entretiens avec des sujets appartenant au collectif LGBTIQ+, un niveau élevé de vulnérabilité des personnes aux sexualités non normatives face aux incidents de harcèlement a été identifié, obligeant à l’utilisation de différentes stratégies qui façonnent leur façon de se déplacer dans la ville. Les résultats de cette recherche peuvent éclairer les futures actions de planification de la mobilité ou modifier les actions déjà existantes, en intégrant les besoins de tous ces individus qui se retrouvent dans les différents espaces qui composent les supports de la mobilité quotidienne.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados