Resumen de Síndrome del budell irritable: un repte diagnòstic
Joan Josep Gil Calvo, Xavier Joaniquet
El terme de la síndrome del budell irritable (SBI) correspon a un trastorn gastrointestinal de caràcter crònic i recidivant. El símptoma clínic principal és el dolor abdominal, acompanyat generalment per una alteració de l'hàbit intestinal i en absència d'una base orgànica detectable. En població general no seleccionada major de 18 anys la prevalença de la malaltia, segons els darrers criteris diagnòstics emprats, varia entre el 7,3 i el 13,6%1-2 en el nostre país i un 15-20% en estudis en població anglosaxona3 , encara que només consulten al metge el 5% d'aquests. Un 14-20% dels pacients atesos en atenció primària són derivats a l'atenció especialitzada, bé durant el període de diagnòstic, bé per controlar aquells casos refractaris al tractament, o bé, per valorar aquells pacients clínicament més incapacitats4 .
La mortalitat directament determinada per la SBI és nul·la. Tot i això, és una causa important de morbiditat personal degut al seu curs crònic i recidivant, generant una alta demanda d'assistència sanitària, consum de fàrmacs i absentisme laboral. Aquests trets característics i la seva importància sociosanitària han fet que aquesta síndrome sigui molt estudiada en el decurs dels últims 30 anys.
