Resumen de Diagnostiquem correctament els nostres pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica?
Montse Freixas, Eulalia Borrell Thio, Antonia López Sánchez, Maria del Mar Domingo Teixidor, Núria Montellà Jordana, Jaume Oriol Sabaté
Introducció i objectius: La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una malaltia crònica, amb una prevalença a Espanya del 9,1%, entre els 40- 69 anys. Origina, aproximadament, un 10-12% de les consultes d’atenció primària. Pel diagnòstic és imprescindible la realització d’una espirometria que demostri la presència d’obstrucció al flux aeri. L’objectiu de l’estudi és conèixer quin percentatge de pacients amb MPOC estan correctament diagnosticats i quina és la infrautilització de l’espirometria en el nostre centre.
Tipus d’estudi: Estudi descriptiu observacional.
Emplaçament: Àrea Bàsica de Salut urbana.
Mesuraments i intervencions: Del registre de malalties respiratòries cròniques, excloent els pacients amb asma i bronquièctasis, es va calcular una mostra de 117 pacients MPOC ≥40 anys. Es va comprovar l’existència de dades espiromètriques en la HCAP i en el seu defecte es va sol.licitar la prova. Es va considerar MPOC ben diagnosticat al pacient que segons la SEPAR presentés obstrucció crònica al flux aeri, i prova broncodilatadora negativa.
Resultats: Dels 104 individus estudiats 89,4% eren homes, 55,8% tenien 65-77 anys, 33,7% eren fumadors actuals i 54,8% exfumadors. Estaven correctament diagnosticats 37,4% dels MPOCs. Es va infrautilitzar l’espirometria en 26,9% dels casos: 36,5% (1/38) dels pacients controlats pel pneumòleg i 40,9% (27/66) dels controlats pel metge de família. 25% (19/76) de les espirometries existents en les HCAP dels suposats MPOCs no eren obstructives. La prova broncodilatadora va ser positiva en el 46,9% de les espirometries amb obstrucció.
Conclusions: Hem de millorar en el diagnòstic de la MPOC: infrautilitzem l’espirometria i no sempre la sabem interpretar.
Paraules Clau: Espirometria, Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica,Atenció Primària.
