Resumen de Distribució i estat de conservació de la muntanyesa de primavera, Erebia epistygne (Hübner, 1824) (Lepidoptera: Nymphalidae, Satyrinae)
Andreu Ubach, Irene Figueroa, Josep Maria Olmo Vidal, Helena Romo Benito, Jean Ichter
, Adrià Miralles Núñez, Jaume Casaponsa Parerols, Constantí Stefanescu Bonet
- English
The spring ringlet (Erebia epistygne) is an endemic species of mid-mountain areas of the western Mediterranean which has historically been considered a rarity due to low detectability and its very local populations. In this work, its global distribution has been reviewed based on (1) an exhaus-tive survey of almost all known localities in Catalunya and (2) obtaining databases for the Spanish and French territories. The results show the survival of only 5 populations of the species in the Catalan area and some solitary individuals, which represents a 93 % reduction compared to the original known distribution. The species shows a global regression in all the areas studied, which implies the need to include it at the vulnerable (VU) category at a global scale, in danger (EN) in the Spanish territories and as near threatened (NT) in France. Regarding the Catalan populations, the different factors that have had an impact on the populations are described here, such as afforestation, overgrazing, fragmentation, the management of powerlines and re, showing how the vulnerability of this species is the result of the combination of many agents of landscape change.
- català
La muntanyesa de primavera (Erebia epistygne) és un endemisme de zones de muntanya mit-jana de l’oest de la Mediterrània que històricament s’ha considerat una raresa a causa de la baixa de-tectabilitat i les seves poblacions molt locals. En aquest treball se n’ha revisat la distribució global a partir de (1) una prospecció exhaustiva de la pràctica totalitat de localitats conegudes a Catalunya i (2) l’obtenció de bases de dades per als territoris espanyol i francès. Els resultats mostren en l’àmbit català la pervivència actual d’únicament 5 poblacions de l’espècie i alguns individus solitaris, cosa que suposa un 93 % de reducció respecte a la distribuci ó coneguda original. L’espècie mostra a nivell global una regressió a totes les zones estudiades, cosa que implica la necessitat de catalogar-la com a vulnerable (VU) en general, en perill (EN) als territoris espanyols i com a quasi amenaçada (NT) a França. Pel que fa a les poblacions catalanes, es descriuen els diferents factors que han pogut impactar sobre les poblacions, tals com l’aforestació, la sobrepastura, la fragmentació, la gestió de línies elèctriques o el foc, cosa que mostra com la vulnerabilitat d’aquesta espècie és fruit de la combinació de molts agents de canvi paisatgístic.
