Resumen de Observatori de la medicina familiar i comunitària al Maresme (OMFAM): Impacte de la pandèmia COVID-19 sobre el burnout professional

Juan José Montero Alia, Antoni Casanova Uclés, Gemma Seda Gombau, Teresa Gros Garcia, Elena Zurilla Leonarte, Maria Bartolomé i Regué, Mª Mercedes Jiménez González, Esther Valentín Moya, María del Mar Rodríguez Alvarez, Laura Rodríguez Gaspà, Sílvia Cid Andújar, Anna Champer Blasco, Isabel Moreno Hernández, Silvina Alcorta Vallejos, Xènia Àrias Sáez, Marta Piró Ibáñez, Pere Torán

• català

  Introducció Els treballadors del sistema sanitari, amb una feina emocionalment intensa, recursos insuficients i estrès crònic, són especialment vulnerables a patir burnout. El desgast professional, conegut com burnout, va ser definit per Maslach i Jackson (1986) com: “síndrome d’esgotament emocional, despersonalització i baixa realització personal, que pot ocórrer entre individus que treballen amb persones”. La pandèmia de la COVID-19 ha suposat un impacte aclaparador pels sistemes sanitaris i pel personal que treballa en ells. El metge cremat (burnt) està exposat a més errors mèdics, més absentisme i una baixa productivitat.

  Objectiu Conèixer el nivell de burnout dels metges de família en situació pandèmica comparant-los amb els del 2016, aprofitant el grup de treball de l’Observatori de la Medicina Familiar i Comunitària al Maresme (OMFaM), creat el 2016 i ampliat el 2018.

  Metodologia Es tracta d’un estudi transversal, descriptiu i multicèntric. Hi participen de manera voluntària i estable professionals que treballen en 23 centres de salut que pertanyen a 4 proveïdors de salut diferents. Durant els mesos d’octubre i de novembre de 2020 els participants van omplir el formulari dissenyat específicament per a l’estudi i distribuït per correu electrònic, amb dades sociodemogràfiques i l’escala Maslach adaptada a professionals de la salut (MBI-HSS) amb 22 ítems. Es considerà burnout quan les tres dimensions estan alterades i a partir dels següents punts de tall: Esgotament Emocional (EE) =>27 punts + Despersonalització (DE) => 10 punts + Realització Personal (RP) =< 33 punts. Per l’anàlisi estadística: el mostreig de l’estudi s’ha realitzat per conveniència. Es van analitzar les dades mitjançant una anàlisi descriptiva simple, amb freqüències, mesures de les estimacions centrals i dispersió per variables quantitatives. Per variables categòriques es van fer les freqüències. En una segona etapa, es van analitzar alguns dels factors per veure si hi havia relació entre les variables mitjançant regressions. S’ha utilitzat el paquet estadístic Stata versió 15.

  Resultats L’any 2016, amb 82 enquestats, el nivell de burnout va ser d’un 6%, però a l’any 2020 amb 84 participants, puja fins a un 58,3%. El 78,5% presenten nivells alts de burnout en esgotament emocional (EE) i el mateix percentatge en despersonalització (DE), seguit de molt aprop amb un 73,8% en realització professional (RP). Un 36,9% pensa deixar la professió i un 62% en canviar de centre.

  Conclusions Estem davant d’unes dades de burnout mai descrites fins al moment i molt per sobre del que coneixíem fins ara. Nosaltres, hem constatat que els nivells de burnout al territori s’han multiplicat per 10 (tenint en compte que el 40% són els mateixos professionals al 2016 que al 2020 i que el criteri diagnòstic és el més estricte que es pot fer servir). Molts enquestats han valorat deixar la professió o almenys el lloc de treball.

  Això mateix pot estar passant en altres territoris de Catalunya. Coneixent les repercussions sobre l’assistència que se’n poden derivar per a l’exercici professional, amb aquest estudi podem afirmar que l’exercici assistencial està en risc i que hem d’actuar tots plegats el més aviat possible per revertir la situació.

• English

  Introduction Healthcare workers, with emotionally intense work, insufficient resources, and chronic stress, are particularly vulnerable to burnout. Professional burnout was defined by Maslach and Jackson (1986) as: “a syndrome of emotional exhaustion, depersonalisation and low personal fulfilment, which can occur among individuals who work with people”. The COVID19 pandemic has had a devastating impact on health systems and the professionals who work in them. The burnt doctor is exposed to more medical errors, more absenteeism and low productivity.

  Goal To know the level of burnout presented by primary care professionals in a pandemic situation with the data obtained by Observatori de la Medicina Familiar i Comunitària al Maresme (OMFaM), created in 2016 and expanded in 2018, and comparing it to the level of burnout in 2016.

  Methodology This is a cross-sectional, descriptive, and multicentric study. It involved the voluntary and stable participation of professionals working in 23 health centres belonging to 4 different health providers. During the months of October and November 2020, participants filled in the form specifically designed for the study and distributed by e-mail with socio-demographic data and the Maslach scale adapted to health professionals (MBI-HSS) with 22 items. Burnout is considered when the three dimensions are altered and from the following breaking points: Emotional Exhaustion (EE) =>27 points + Depersonalisation (DP) => 10 points + Personal Accomplishment (PA) =< 33 points. For the statistical analysis: The sample of the study was carried out for convenience. The data were analysed by means of a simple descriptive analysis, with frequencies, measures of central estimates and dispersion by quantitative variables. Frequencies were made for categorical variables.

  In a second stage, some of the factors were analysed to see if there was a relationship between the variables by means of regressions. The statistical package Stata version 15 was used.

  Results In 2016, with 82 respondents, the level of burnout was 6%, but in 2020, with 84 participants, it rose to 58.3%. 78.5% present high levels of burnout in emotional exhaustion (EE) and the same percentage in depersonalisation (DP), followed closely by 73.8% in personal accomplishment (PA). 36.9% are thinking of leaving the profession and 62% of the respondents are thinking of moving to another primary health centre.

  Conclusions We are facing burnout data that have never been described before and are much higher than we have ever known. We have found that the levels of burnout in the territory have multiplied by 10 (bearing in mind that 40% are the same professionals in 2016 as in 2020 and that the diagnostic criterion is the strictest that can be used). Many respondents have considered leaving the profession or at least the workplace. The same might be happening in other areas of Catalonia. Knowing the healthcare repercussions that may arise for the professional practice, with this study we can affirm that the practice of healthcare is at risk and that we must act all together as soon as possible to reverse the situation.