En aquest article s’analitzen les principals característiques de la crisi contemporània d’accessibilitat a l’habitatge a la metròpoli de Barcelona, focalitzada en el lloguer. S’utilitzen fonts d’abast estatal, com el Cens de població i habitatges del 2021, i d’altres específiques de la metròpoli, però comparables en l’àmbit europeu, com les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida i l’Enquesta de cohesió urbana. Així mateix, es nodreix d’indicadors elaborats per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. Els resultats mostren i quantifiquen el problema de l’accessibilitat a l’habitatge, i el seu abast social, generacional i territorial. Així mateix, s’analitzen les conseqüències socials pel que fa al retard en l’emancipació, la sobrecàrrega de les despeses de l’habitatge i la mobilitat forçada.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados