Resumen de El aeródromo de Llíria en el punto de mira del espionaje franquista
Carlos Mallench Sanz, Blas Vicente Marco
- español
El aeródromo de Llíria fue uno de los más importantes de la 4a Región Aérea, tanto por su estructura, como el número de unidades que lo ocuparon. Es por ello que desde su inicio operativo, en abril de 1937, y hasta octubre de 1938, sufrió el seguimiento meti- culoso del Servicio de Información franquista (SIPM) que intentó mantenerse informado en todo momento de los aparatos que las Fuerzas Aéreas Republicanas (FAR) desplazaban al campo de aviación 424, más tarde designado con la codificación AX-2. Para ello se utilizaron las informaciones de prisioneros o evadidos, se recogieron noticias de la Quinta Colum- na valenciana a través del SIFNE y también se utilizó el servicio de desencriptado, desci- frando y localizando por radiogoniómetros los radiogramas de las estaciones de radio de las FAR, participando en este proceso el Ufficio “I” del CTV y el Grupo S/88, a través del servicio de espionaje Imker Horch de la Legión Cóndor.
Por último, se realizaron vuelos de reconoci- miento fotográfico, que después se plasmaron en tres bombardeos y además éstos sirvieron para crear un expediente del campo con su fi- cha descriptiva, mapas y planos; conforman- do este conjunto la respuesta de la gran tarea realizada por el espionaje franquista.
- català
L’aeròdrom de Llíria va ser un dels més importants de la 4a Regió Aèria, tant per la seua estructura, com pel número d’unitats que el van ocupar. És per això que des del seu inici operatiu, a abril de 1937, fins a octubre de 1938, va patir el meticulós seguiment del Servei d’Informació Franquista (SIPM) que va intentar mantindre’s informat en tot moment dels aparells que les Forces Aèries Republica- nes (FAR) desplaçaven al camp d’aviació 424, més tard designat amb la codificació AX-2.
Pera aquest propòsit es van utilitzarles informacions de presoners o evadits, es van recollir notícies de la Quinta Columna valenciana a través del SIFNE i també es va utilitzar el servei de desencriptat, desxifrant i localitzant mitjançant radiogoniòmetres els radiogra- mes de les estacions de ràdio de les FAR, par- ticipant en aquest procés l’Ufficio “I” del CTV i el Grup S/88, a través del servei d’espionatge Imker Horch de la Legió Còndor. Finalment, es van realitzar vols de reconeixement fotogràfic, que després es van plasmar en tres bombardejos i amés, aquests van servir pera crear un expedient del camp amb la seua fitxa des- criptiva, mapes i plànols; conformant aquest conjunt la resposta de la gran tasca realitzada per l’espionatge franquista.
