Update XX Congrés de la CAMFiC - 1:: Actualització en Diabetis

• Manel Mata Cases ^[1]
  1. [1] Institut Català de la Salut

     Institut Català de la Salut

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí de l'Atenció Primària de Catalunya, ISSN-e 2013-0422, ISSN 2013-0414, Vol. 24, Nº. 3, 2006
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • 1. L’EASD no dóna suport a la baixada de 110 a 100 mg per al diagnòstic de glucèmia basal alterada proposada per l’ADA.

    2. Nova Guia per al tractament de la DM2 de la IDF (Federació Internacional de Diabetis).

    3. Nous criteris per al diagnòstic de la síndrome metabòlica establerts per la IDF .

    4. No s’hauria d’utilitzar el diagnòstic «síndrome metabòlica», atès que no sembla comportar un major risc que la suma dels seus components per separat (consens ADA-EASD 2005).

    5. En dos estudis observacionals els pacients tractats amb metformina tenen un menor risc cardiovascular i menys mortalitat que els tractats amb sulfonilurees 6. Els pacients tractats amb metformina tenen un menor risc de mortalitat per càncer que els tractats amb sulfonilurees o insulina.

    7. Estudi PROACTIVE: pioglitazona redueix episodis cardiovasculars majors en prevenció secundària, però amb un major risc d’insuficiència cardíaca.

    8. Triple teràpia: els pacients tractats amb SU + metformina que tenen una HbA1c superior al 9,5% es poden beneficiar més de l’addició d’insulina glargina que de la de rosiglitazona.

    9. El tractament combinat amb metformina i una dosi nocturna d’insulina glargina o NPH és igual d’eficaç, però s’aconsegueix un millor control de la glucèmia abans de sopar amb glargina.

    10. Metaanàlisi: insulina glargina és igual d’eficaç i comporta menor risc d’hipoglucèmia greu que NPH en el tractament de la DM2.

    11. Exenatida és igual d’efectiva i comporta menys augment de pes que la insulina glargina quan s’afegeix a SU + metformina.

    12. La insulina inhalada no es més efectiva que els fàrmacs orals i, per tant, es preferible afegir-la en lloc d’utilitzar-la en monoteràpia.

    13. Estudi ASCOT: atorvastatina redueix el nombre d’episodis cardiovasculars majors en pacients diabètics hipertensos d’alt risc cardiovascular.

    14. Estudi FIELD: fenofibrat redueix els episodis cardiovasculars totals, però no la variable principal de l’estudi (trastorns coronaris) en diabètics d’alt risc.

    15. No hi ha cap grup de fàrmacs antihipertensius que sigui millor que els altres pel que fa a la reducció de complicacions cardiovasculars en els diabètics.

    16. DM2 no és igual a prevenció secundària: només els diabètics amb múltiples FRCV tenen un risc similar al dels no diabètics amb malaltia coronària o cardiovascular.