Resumen de Els observatoris de la xarxa d’observatoris i vigilància de costes de s’Illeta i de la Mola de Tuent durant la Guerra Civil
Pau Tomás Ramis, Celso Calviño Andreu
Amb l’inici de la Guerra Civil i l’adhesió dels comandaments militars de l’illa a la revolta en contra del legítim Govern de la Segona República espanyola es fa necessari establir una xarxa de vigilància aèria i naval per evitar que les forces governamentals republicanes efectuassin atacs o intents d’ocupació de l’illa. Es per això que s’establiran a l’illa diferents punts de defensa activa amb bateries d’artilleria antiaèria i grups de metralladores i dos sistemes de vigilància de defensa activa que s’afegien a les mesures de defensa passiva antiaèria ja posada en funcionament durant la República i que les autoritats feixistes fan seves un cop es fan amb el control de l’illa. Així, aquells dos sistemes de defensa activa que requeriran una coordinació permanent entre les forces i comandaments aeris, navals i terrestres, seran les que a partir de llavors, i en períodes temporals diferents marcats per diversos conflictes bèl·lics, vetllaran per detectar possibles incursions d’aparells o tropes enemigues en territori illenc. Un pertanyia a l’exèrcit de l’aire i era coneguda com la Red de aceho i un altre a l’exèrcit de terra, coneguda com la xarxa d’Observació i Vigilància de Costes.
