BE i EA - diverses anàlisis pragmàtiques d'una guia lingüística trilingüe de 1642

• Autores: Joachim Grzega
• Localización: Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura, ISSN-e 2013-9527, ISSN 0213-6554, Nº.28 34, 2024, págs. 27-43
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • BE and EA - Different pragmatic analyses of a trilingual language guide from 1642
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article analitza aspectes pragmalingüístics de les converses en la versió castellana-francesa-catalana de la guia de llengua de tipus Berlaimont publicada per Pere Lacavalleria de 1642. Aquests són segurament els primers intents d’il·lustrar el català parlat i corrent en diàlegs. Quines formes d’adreçament, salutació, dir gràcies i expressar descontentament trobem al nostre corpus i quines són susceptibles de ser el català representatiu de mitjans del segle XVII? És molt probable que vegem el català representatiu quan les formulacions es diferencien tant de la versió castellana com de la francesa. Això passa en aquests casos: «lo meu be» com a fórmula d’adreçament d’un hoste que intenta seduir la cambrera; «sia ben arribat» com a frase de benvinguda; «à Deu siau» com a frase de comiat; «moltas gracias», «grans gracias» i frases verbals amb «gracias» per agrair; «gracias à Deu» per ‘gràcies a Déu, per sort’; el patró «Com se diu? - jom dic...»; «axi axi» com a resposta poc entusiàstica a la pregunta de com se sent; «No en veritat» com una negació forta; «anau ahont vullau en nom de Deu» com un rebuig a l’oferta d’un client; combinacions amb «be», «ea», «ara», «puix», «ara be doncs», «ara doncs» i «vaje doncs» com a frases de plany o de resignació.

  • English

    This article analyses pragmatic linguistic aspects of the conversations in the 1642 CastilianFrenchCatalan version of the Berlaimontstyle language guide published by Pere Lacavalleria. These are probably the first attempts to set common spoken Catalan in dialogues. What forms of addressing, greeting, thanking and expressing dissatisfaction do we find in our corpus, and which are likely to be authentic Catalan from the midseventeenth century? We mostly likely see authentic Catalan when formulations differ from both the Castilian and the French versions. Examples include ‘lo meu be’ as a form of address used by a male guest trying to seduce the chambermaid; ‘sia ben arribat’ as a phrase of welcome; ‘à Deu siau’ as a leavetaking phrase; ‘moltas gracias’, ‘grans gracias’ and verbal phrases with ‘gracias’ for thanking; ‘gracias à Deu’ for ‘thank God; fortunately’; the pattern ‘Com se diu? – jo m dic...’; ‘axi axi’ as an unenthusiastic reply to the question of how one is feeling; ‘No en veritat’ for strong negation; ‘anau ahont vullau en nom de Deu’ as an angry reply to a customer’s offer; and combinations with ‘be’, ‘ea’ and ‘vaje doncs’ as phrases expressing sighing or giving in.