El proceso de romanización en las Iglesias nacionales hispanoamericanas, durante los pontificados de Pio IX y de León XIII, tuvo como finalidad realizar un reacomodo de sus propias estructuras, ponderando la autoridad de la jerarquía romana y del papado frente al poder que ejercía el clero nacional. Esto provocó fuertes fracturas y polarizaciones al interior de la Iglesia mexicana, de forma que se crearon dos facciones bien definidas: romanos vs. locales. Estos grupos lucharon por la hegemonía del poder político de una Iglesia en pugna con los gobiernos de la Reforma Liberal juarista caracterizados por su vertiente laica. La problemática se extrapoló a las devociones marianas, con su coronación pontificia como el escenario perfecto para demostrar su poder político y económico. Después de dos importantes coronaciones promovidas por el clero romano, el clero local se sumó a la misma estrategia de sus contrincantes con la coronación pontificia de la Virgen de la Salud de Pátzcuaro, importante advocación mariana que se convertirá en bandera en esta contraofensiva del clero local comandada por José Ignacio Árciga y Ruíz de Chávez. De este modo, lo que aparentemente se mostró como una pugna de advocaciones, enmascaró toda una guerra por el control político y económico entre distintas jerarquías eclesiásticas en la Iglesia mexicana.
El procés de romanització a les Esglésies nacionals hispanoamericanes, durant els pontificats de Pius IX i de Lleó XIII, va tenir com a finalitat realitzar un reacomodament de les seves pròpies estructures, tot ponderant l'autoritat de la jerarquia romana i del papat enfront del poder que exercia el clergat nacional. Això va provocar fortes fractures i polaritzacions a l'interior de l'Església mexicana i va crear dues faccions ben definides: romans vs. locals. Aquests grups van lluitar per l'hegemonia del poder polític d'una Església en pugna amb els governs de la Reforma Liberal juarista caracteritzats pel seu vessant laic. La problemàtica es va extrapolar a les devocions marianes més representatives de cada facció, amb la seva coronació pontifícia com a l'escenari perfecte per demostrar el seu poder polític i econòmic. Després de dues importants coronacions promogudes pel clergat romà, el clergat local es va sumar a la mateixa estratègia dels seus contrincants amb la coronació pontifícia de la Mare de Déu de la Salut de Pátzcuaro, important advocació mariana que es convertirà en bandera en aquesta contraofensiva del clergat local comandada per José Ignacio Árciga i Ruíz de Chávez. D'aquesta manera, el que aparentment es va mostrar com una pugna d'advocacions, va emmascarar tota una guerra pel control polític i econòmic entre diferents jerarquies eclesiàstiques a l'Església mexicana.
The aim of the Romanization process in Spanish-American national churches, during the pontificates of Pius IX and Leo XIII, was to rearrange their own structures, weighing the authority of the Roman hierarchy and the papacy against the power exercised by the national clergy. This provoked major fractures and polarizations within the Mexican Church, thus creating two well-defined factions, Romans vs. Local. These two groups fought for the hegemony of the political power of a Church in conflict with the governments of the Juarista Liberal Reform, characterized by their secular nature. This problem was extrapolated to the most representative Marian devotions of each faction, with the pontifical coronation as the perfect scenario in which to demonstrate their political and economic power. In this way, and after two important coronations promoted by the Roman clergy, the Local clergy used the same strategy as its opponents, promoting the pontifical coronation of Our Lady of Health of Patzcuaro, an important Marian devotion that would become a flag in this counteroffensive by the Local clergy commanded by José Ignacio Árciga and Ruiz de Chávez. Thus, what appeared to be a struggle of invocations, masked a war for political and economic control between different ecclesiastical hierarchies within the Mexican Church.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados