Se apuntan elementos de análisis que resultan operativos para una incorporación crítica de las inteligencias artificiales (IA) generativas y no generativas. Aproximarse a un realismo pedagógico digital equilibrado en que las IA puedan potenciar espacios educativos individuales y colectivos en lugar de generar sobreproducción. Se incide en las reflexiones pedagógicas pertinentes, atendiendo a las necesidades de regulación de las IA. Se caracterizan las IA, partiendo de un breve análisis sobre el entorno social, educativo y económico en que se produce su gran difusión. Se expone el marco necesario para examinar diversas tensiones que incorporan al ecosistema educativo, que tienen su origen en el valor de verdad-verosimilitud-ficción que aportan los datos. Se comentan cuatro espacios de tensión que provoca el advenimiento masivo de las IA en educación: autoría, espiral de verosimilitud (o valor de verdad), ficción y literariedad, datificación y agencia. Como resultado se desprende la adecuación de considerar el impacto de las IA en los procesos de enseñanza-aprendizaje atendiendo a la relación, más o menos distante, que pueden tener con la realidad material: su capacidad para crear narraciones ficcionales basadas en datos reales.
S’hi apunten elements d'anàlisi que resulten operatius per a una incorporació crítica de les intel·ligències artificials (IA) generatives i no generatives. Aproximar-se a un realisme pedagògic digital equilibrat on les IA puguin potenciar espais educatius individuals i col·lectius en lloc de generar sobreproducció. S’incideix en les reflexions pedagògiques pertinents, tenint en compte les necessitats de regulació de les IA. Es caracteritzen les IA, partint d’una anàlisi breu sobre l’entorn social, educatiu i econòmic en què se’n produeix la gran difusió. S’exposa el marc necessari per examinar diverses tensions que incorporen a l’ecosistema educatiu, que tenen l’origen en el valor de veritat-versemblança-ficció que aporten les dades. Es comenten quatre espais de tensió que provoca l’adveniment massiu de les IA en educació: autoria, espiral de versemblança (o valor de veritat), ficció i literarietat, datificació i agència. Com a resultat es desprèn l’adequació de considerar l’impacte de les IA en els processos d’ensenyament-aprenentatge atenent a la relació, més o menys distant, que poden tenir amb la realitat material: la seva capacitat per crear narracions ficcionals basades en dades reals.
Elements of analysis that are operative for a critical incorporation of generative and non-generative artificial intelligences (AI) are pointed out. Approaching a balanced digital pedagogical realism in which AI can enhance individual and collective educational spaces instead of generating overproduction. The focus is on relevant pedagogical reflections, taking into account the regulatory needs of AIs. AIs are characterized, starting with a brief analysis of the social, educational and economic environment in which they are widely disseminated. The necessary framework is presented to examine various tensions that they incorporate into the educational ecosystem, which have their origin in the truth-verisimilitude-fiction value provided by data. Four spaces of tension provoked by the massive advent of AIs in education are discussed: authorship, verisimilitude spiral (or truth-value), fiction and literariness, datafication and agency. As a result, it emerges that it is appropriate to consider the impact of AIs on teaching-learning processes in terms of the more or less distant relationship they may have with material reality: their ability to create fictional narratives based on real data.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados