(In)justicia espacial y otredades en la Ciudad de México. Experiencias urbanas de jóvenes de la periferia oriente

• Bayón, María Cristina ^[1] ; Moncrieff Zabaleta, Henry ^[2]
  1. [1] Instituto de Investigaciones Sociales, Universidad Nacional Autónoma de México
  2. [2] Instituto de Geografía, Universidad Nacional Autónoma de México.
• Localización: Scripta Nova: Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, ISSN-e 1138-9788, Vol. 28, Nº. 2, 2024 (Ejemplar dedicado a: Dosier: La justicia espacial desde América Latina.)
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Spatial (In)justice and otherness in Mexico City. Urban experiences of young people from the eastern periphery
  • (In)justícia espacial i alteritats a la Ciutat de Mèxic. Experiències urbanes de joves de la perifèria oriental
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La forma espacial de la injusticia social se hace patente en los diversos recorridos urbanos por las grandes metrópolis. Mediante imágenes de lugar negativas que tienden a asociar tipos de lugares (barrios, escuelas, calles, plazas) con tipos de gente, se criminaliza a los grupos subalternos y a los espacios que habitan y transitan, construidos como otredades demonizadas y despreciadas que habitan en los imaginarios sociales de las diversas ciudades de la orbe. Esta estigmatización recae más fuertemente sobre los jóvenes que residen en las periferias populares, lo que contribuye a reproducir la desigualdad y el control social a través del temor, el rechazo y el desprecio, y afecta profundamente su experiencia urbana y sus relaciones con diversas instituciones y espacios (la policía, la escuela, el barrio, la calle, el trabajo). En este artículo analizamos la (in)justicia espacial a partir de las experiencias cotidianas y recorridos urbanos de jóvenes residentes en una colonia popular fuertemente estigmatizada de la periferia oriente de la Ciudad de México. Reinterpretamos nuestras investigaciones etnográficas previas en clave de (in)justicia espacial,  articulando el análisis sobre juventudes populares, periferias y apegos locales, con el papel central y activo del espacio en la estructuración y reproducción de las desigualdades urbanas.

  • català

    La forma espacial de la injustícia social es fa palesa en els diversos recorreguts urbans per les grans metròpolis. Mitjançant imatges de lloc negatives que tendeixen a associar tipus de llocs (barris, escoles, carrers, places) amb tipus de gent, es criminalitza als grups subalterns i als espais que habiten i transiten, construïts com a alteritats demonitzades i menyspreades que habiten en els imaginaris socials de les diverses ciutats de l’orbe. Aquesta estigmatització recau més fortament sobre els joves que resideixen en les perifèries populars, la qual cosa contribueix a reproduir la desigualtat i el control social a través del temor, el rebuig i el menyspreu, i afecta profundament la seva experiència urbana i les seves relacions amb diverses institucions i espais (la policia, l'escola, el barri, el carrer, el treball). En aquest article analitzem la (in)justícia espacial a partir de les experiències quotidianes i els recorreguts urbans de joves residents en una colònia popular fortament estigmatitzada de la perifèria oriental de la Ciutat de Mèxic. Reinterpretem les nostres recerques etnogràfiques prèvies en clau de (in)justícia espacial, articulant l'anàlisi sobre joventuts populars, perifèries i inclinacions locals, amb el paper central i actiu de l'espai en l'estructuració i reproducció de les desigualtats urbanes.

  • English

    The spatial form of social injustice is evident in the various urban routes through large metropolises. Through negative images of place that tend to associate types of places (neighborhoods, schools, streets, parks) with types of people, subaltern groups and the spaces they inhabit and pass through are criminalized, constructed as demonized and despised thers that inhabit the social imaginaries of the various cities of the world. This stigmatization falls more heavily on young people residing in the popular peripheries, which contributes to reproduce inequality and social control through fear, rejection, and contempt, and deeply affects their urban experience and their relationships with various institutions and spaces (police, school, neighborhood, street, work). In this article we analyze spatial (in)justice based on the daily experiences and urban journeys of young residents in a heavily stigmatized popular neighborhood in the eastern periphery of Mexico City, reinterpreting our previous ethnographic research in terms of spatial (in)justice by articulating the analysis of popular youth, peripheries, and local attachments, with the central and active role of space in the structuring and reproduction of urban inequalities.