Resumen de Els viatges i les seves pel·lícules: un brasiler i la formació dels mestres «als països més avançats d’Europa» (1880-1882)

José Gonçalves Gondra

• English

  This article analyses decisive aspects of the debate on the professionalization of teaching. For example, how teacher training policies are constructed and affirmed, their duration, character, methods, resources, gratuity, freedom, obligations, knowledge, modalities, location, architecture, distribution of schools, levels, recruitment strategies and qualifications of teaching staff. It analyses two reports of a trip made by a Brazilian to three European countries between 1880–1882, in which the author examined normal schools, touching on several of these points. At the end, the bachelor teacher concluded that teacher training schools should provide practical training, operate during the day and be gender-segregated. In order to understand these ecommendations, we wanted to consider the conditions and operations that led to the production of these statements and the function they were intended to fulfill in the legitimization processes of certain models of professionalization of teaching.

• français

  Dans cet article, j’analyse les principaux aspects du débat sur la professionnalisation des enseignants. En effet, comment se construisent et s’affirment les politiques de formation des enseignants, leur durée, leur caractère, leurs méthodes, leurs moyens, leur gratuité, leur liberté, leur caractère obligatoire, leurs savoirs, leurs modalités, leur localisation, leur architecture, la répartition des établissements, les niveaux, les stratégies de recrutement et la qualification du personnel enseignant, par exemple? Afin de contribuer à ces réflexions, je me penche sur deux rapports d’un Brésilien voyageant dans trois pays européens entre 1880-1882, dans lesquels le rédacteur examine les écoles normales, en abordant plusieurs de ces points. À la fin, le professeur bachelier propose et maintient que les écoles normales devraient être pratiques, diurnes et séparées en fonction du sexe. Pour comprendre le choix de ces trois aspects, j’ai cherché à examiner les conditions et les opérations qui conduisent à la production de ce type d’énoncés et la fonction qu’ils cherchent à remplir dans les processus de légitimation de certains modèles de professionnalisation du métier d’enseignant.

• català

  n aquest article s’analitzen aspectes decisius del debat sobre la professionalització de la docència. Al cap i a la fi, per exemple, ens podem preguntar com es construeixen i s’afirmen les polítiques de formació del professorat, la seva durada, caràcter, mètodes, recursos, gratuïtat, llibertat, obligació, coneixements, modalitats, ubicació, arquitectura, distribució de centres, nivells, estratègies de contractació i qualificació del professorat? Per tal de contribuir a aquestes reflexions, s’examinen dos informes del viatge d’un autor brasiler a tres països europeus entre 1880-1882, en què el reporter examina les escoles normals, tot i abordant alguns d’aquests punts. Al final, l’autor proposa i sosté que les escoles de formació del professorat han de ser pràctiques, diürnes i amb separació de sexes. Per entendre la tria d’aquests tres punts, s’ha intentat plantejar les condicions i operacions que porten a l’elaboració d’aquests principis i el paper que pretenen complir en els processos de legitimació de determinats models de professionalització de l’ofici de professor.

• português

  Esse artigo analisa aspectos decisivos do debate relativo à profissionalização do magistério. Afinal, como se constroem e se afirmam as políticas de formação de professores, seu tempo de duração, caráter, métodos, recursos, gratuidade, liberdade, obrigatoriedade, saberes, modalidades, localização, arquitetura, distribuição das escolas, níveis, estratégias de recrutamento e qualificação dos quadros docentes, por exemplo? Para contribuir com essas reflexões, examina-se dois relatórios da viagem de um brasileiro a três países da Europa entre 1880-1882, nos quais o relator examina as escolas normais, tangenciando vários desses pontos. Ao final, o professor-bacharel propõe e sustenta que as escolas de formação de professores deveriam ser práticas, diurnas e com separação de sexos. Para compreender a eleição desses três pontos, procura-se considerar as condições e operações que conduzem a produção desse tipo de enunciado e a função que procuram cumprir nos processos de legitimação de determinados modelos de profissionalização do ofício de ser professor.