Resumen de Introducció a la secció monogràfica “Dret de les aigües i dret a l’aigua en temps de policrisi”
L'aigua és un element central en la intersecció entre dret, ciències i l'antropocè, una era marcada per pressions humanes que excedeixen els límits planetaris segurs i agreugen la inestabilitat del sistema terrestre. Aquesta situació, juntament amb la “policrisi” que integra crisis ecològiques, geopolítiques i econòmiques, afecta profundament la resiliència dels sistemes socioecològics. Des de la perspectiva del dret d'aigües, aquestes complexes interaccions demanen una revisió normativa per assegurar l'estabilitat socioecològica a llarg termini. La regulació de l'aigua suposa un desafiament clar a causa de la limitada resiliència de les conques hidrogràfiques i la inadequació d'eines basades en dades històriques per predir futures condicions. D'altra banda, el dret a l'aigua, mitjançant el qual s'ha de garantir un accés equitatiu i sostenible, està amenaçat per condicions canviants i la contaminació, i subratlla la necessitat urgent d'adaptar polítiques i marcs legals per al compliment efectiu. El sistema jurídic està interpel·lat davant d'aquestes dinàmiques. Els estudis que integren la secció monogràfica identifiquen els principals reptes principals de la crisi de l'aigua. S'analitza la planificació hidrològica en un context de sequera pel canvi climàtic i s'exposen les deficiències en seguretat hídrica, resiliència i adaptació i es proposen noves mesures de regulació. Les interaccions entre la política d'aigües i l'urbanisme a Espanya mostren que la política d'aigües preval sobre l'urbanisme en la protecció del domini públic hidràulic i la disponibilitat hídrica. El nou règim de reutilització de l'aigua a Espanya inclou ajustaments significatius, com ara la depuració i la gestió del risc amb plans específics essencials per a concessions. L'estudi de la fiscalitat en la gestió integral del cicle de l'aigua subratlla la importància de la reutilització de l'aigua regenerada, el rol de les administracions locals, proposant millores per a una gestió eficaç. Finalment, davant de la rellevància de la interrelació entre aigua i energia en el marc de transició energètica i hídrica, es posa de manifest la manca d'una regulació integrada i adaptativa.
