Vikas Pathak, Kundan Lal Verma
En la creciente área de la neurociencia educativa, o neuroeducación, trabajan juntos expertos de diversos campos como la neurociencia cognitiva, la neurociencia cognitiva del desarrollo, la psicología educativa, la tecnología educativa y la teoría de la educación. Esta colaboración busca investigar las conexiones entre y procesos psicológicos y educación. Combinando hallazgos fundamentales en neurociencia cognitiva con tecnología educativa, estos expertos en neuroeducación pretenden mejorar los métodos de enseñanza para fomentar la curiosidad y aumentar la autoconfianza de los alumnos. El objetivo principal de la neuroeducación es crear nuevas teorías y soluciones prácticas que ofrezcan una perspectiva novedosa sobre el aprendizaje en diferentes áreas. Mejorar la autoconfianza de los alumnos está estrechamente relacionado con los conceptos de curiosidad y cómo se procesa la información. Cuando las personas están interesadas en un tema, tienden a buscar más información y participar en actividades de aprendizaje que conducen a una comprensión más profunda. Este procesamiento de información permite a las personas examinar y comprender la información que encuentran, lo que puede aumentar su confianza en sus conocimientos y habilidades. Al aceptar la curiosidad y mejorar su capacidad para procesar información, las personas pueden desarrollar un fuerte sentido de seguridad en sí mismas que las motiva a afrontar nuevos desafíos y perseguir sus objetivos con determinación. Esta revisión sobre la curiosidad ha revelado una visión intrigante de su funcionamiento. Además, una mayor curiosidad anima a las personas a buscar nueva información, destacando el importante papel de la curiosidad en la adquisición de conocimientos. Este hallazgo tiene un gran potencial para comprender el comportamiento humano y el proceso de aprendizaje. El objetivo de este estudio es mejorar la confianza de los alumnos mediante la aplicación de técnicas de procesamiento de información y curiosidad para mejorar la educación y la formación a través de enfoques tradicionales y modernos. La combinación de estos principios está destinada a transformar la experiencia de aprendizaje, promoviendo un método más atractivo y eficaz para adquirir conocimientos y desarrollar habilidades. Este enfoque innovador tiene un gran potencial para beneficiar a estudiantes, profesores y formadores, contribuyendo a un entorno educativo más enriquecido e impactante.
A l'àrea creixent de la neurociència educativa, també coneguda com a neuroeducació, treballen junts experts de diversos camps com la neurociència cognitiva, la neurociència cognitiva del desenvolupament, la psicologia de l’educació, la tecnologia educativa i la teoria de l’educació. Aquest esforç col·laboratiu pretén investigar com interactuen els processos psicològics amb l’àmbit de l’educació. Mitjançant la combinació de les troballes fonamentals de la neurociència cognitiva amb la tecnologia educativa, aquests experts en neuroeducació pretenen millorar els mètodes d’ensenyament per fomentar la curiositat i augmentar l’autoconfiança dels estudiants. L'objectiu principal de la neuroeducació és crear noves teories i solucions pràctiques que ofereixin una perspectiva nova de l’aprenentatge en diferents àrees. Millorar l’autoconfiança dels estudiants està estretament lligat als conceptes de curiositat i de com es processa la informació. Quan els individus estan interessats en un tema, tendeixen a buscar més informació i participar en activitats d’aprenentatge que condueixen a una comprensió més profunda. Aquest tractament de la informació permet a les persones examinar i comprendre la informació que troben, fet que pot augmentar la seva confiança en els seus coneixements i habilitats. En adoptar la curiositat i millorar la seva capacitat per processar la informació, les persones poden desenvolupar un fort sentiment d’autoconfiança que els motiva a afrontar nous reptes i perseguir els seus objectius amb determinació. Aquesta revisió sobre curiositat ha revelat una visió intrigant del seu funcionament. A més, l’augment de la curiositat anima les persones a buscar nova informació, destacant el paper important de la curiositat en l’adquisició de coneixements. Aquesta troballa té un gran potencial per entendre el comportament humà i el procés d’aprenentatge. L’objectiu d’aquest estudi és millorar la confiança dels estudiants mitjançant l’aplicació de la curiositat i les tècniques de processament de la informació per millorar l’educació i la formació a través d' enfocaments tradicionals i moderns. La combinació d’aquests principis està pensada per transformar l’experiència d’aprenentatge, promovent un mètode més atractiu i eficaç per adquirir coneixements i desenvolupar habilitats. Aquest enfocament innovador té un gran potencial per beneficiar estudiants, professors i formadors, contribuint a un entorn educatiu més enriquit i impactant.
Researchers in cognitive neuroscience, developmental cognitive neuroscience, educational psychology, educational technology, education theory, and other related fields collaborate in the emerging field of educational neuroscience, also known as neuroeducation. This interdisciplinary approach aims to explore the connections between psychological processes and education. By integrating basic discoveries in cognitive neuroscience with educational technology, researchers in neuroeducation strive to enhance curricula to foster curiosity and boost confidence levels in learners. The ultimate objective of neuroeducation is to generate both theoretical insights and practical applications that offer a fresh perspective on learning across various disciplines. The development of confidence is closely related to the principles of curiosity and information processing. When people are interested in a topic, they are more likely to seek out information and engage in learning experiences that can lead to deeper understanding. This information process allows people to analyze and understand the information they encounter, which in turn can increase their confidence in their knowledge and abilities. By embracing curiosity and honing their information-processing skills, people can develop a strong self-confidence that empowers them to take new challenges and pursue their goals with determination. This review study on curiosity have uncovered a fascinating insight into its mechanisms. Researchers found that curiosity aligns with a confidence function resembling an inverted U-shape, peaking when individuals have moderate confidence in their knowledge. Moreover, heightened curiosity drives individuals to actively seek out new information, showcasing the profound impact of curiosity on knowledge acquisition. This revelation holds immense promise for understanding human behavior and learning processes. This study focuses on boosting confidence in individuals through the application of curiosity and information knowledge processing techniques to elevate the standards of education and training across both traditional and modern methodologies. The integration of these principles is poised to revolutionize the learning experience, fostering a more dynamic and effective approach to knowledge acquisition and skill development. This innovative strategy holds immense potential to empower learners, educators, and trainers alike, paving the way for a more enriched and impactful educational landscape.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados