Manual d’itineraris de gestió micològica a Catalunya

• Martínez de Aragón, J ^[2] ; Daniel Oliach ^[2] ; Rita Henriques ^[2] ; Eduardo Collado ^[2] ; Albert Morera ^[2] ; Ángel Ponce ^[2] ; Carles Castaño ^[1] ; Joan Montón ^[3] ; Miquel Fortuny ^[3] ; Sergio de Miguel ^[2] ; Josu Alday ^[2] ; José Antonio Bonet ^[2]
  1. [1] Swedish University of Agricultural Sciences

     Swedish University of Agricultural Sciences

     Uppsala domkyrkoförs., Suecia

     
  2. [2] Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya
  3. [3] Societat Catalana de Micologia

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Actes de les sisenes jornades sobre el bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. El paper dels espais naturals per a una societat saludable: (Novembre, 2022) / Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet (aut.), 2024, págs. 160-181
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Els fongs són components fonamentals de la biodiversitat, la productivitat i el funcionament dels ecosistemes forestals i el desconeixement sobre la presència de determinades espècies, i els efectes que tenen els canvis globals (canvi climàtic, canvis d’ús del sòl, etc.) sobre la seva continuïtat poden suposar una important pèrdua de biodiversitat.A més, els bolets constitueixen el principal recurs d’una important activitat socioeconòmica basada en la seva recol·lecció tant amb finalitats recreatives com comercials. Brinden també importants serveis ecosistèmics tant culturals, com de suport, regulació i aprovisionament al conjunt de la societat. Per això, conèixer quines estructures forestals afavoreixen la diversitat i la productivitat dels bolets i com la silvicultura pot contribuir a promoure el recurs micològic és fonamental per a la presa de decisions relacionades amb la gestió forestal multifuncional orientada a la provisió de múltiples serveis ecosistèmics.En aquest context, la “micosilvicultura” estudia les interaccions entre la dinàmica natural dels ecosistemes forestals i la seva gestió, amb l’objectiu de traslladar aquest coneixement a la definició de les millors pràctiques per a la sostenibilitat, conservació, productivitat i rendibilitat dels fongs. En la generació d’aquest coneixement ha jugat un paper fonamental l’ampli dispositiu experimental i de seguiment de fongs forestals establert a Catalunya pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), gestionat conjuntament amb la Universitat de Lleida.