Les respostes fisiològiques a la sequera milloren les prediccions de la dinàmica de la humitat del combustible viu en un bosc mediterrani

• Autores: Rachael H. Nolan, Víctor Resco de Dios, Javier Hedo de Santiago, Carles Arteaga López, Tetsuto Sugai
• Localización: Actes de les sisenes jornades sobre el bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. El paper dels espais naturals per a una societat saludable: (Novembre, 2022) / Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet (aut.), 2024, págs. 289-309
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • El contingut d’humitat dels combustibles vius afecta la inflamabilitat dels boscos. Els enfocaments actuals per modelar el contingut d’humitat del combustible viu normalment se centren en l’ús d’índexs de sequera. Tanmateix, aquests índexs han tingut un èxit limitat en part a causa de les diferències específiques de les espècies en les respostes a la sequera. Aquí busquem entendre els mecanismes fisiològics que provoquen els canvis en el contingut d’humitat del combustible viu i investigar el potencial d’incorporar trets ecofisiològics als models d’humitat del combustible viu. Hem mesurat la dinàmica del contingut d’humitat de les fulles, l’accés als recursos hídrics (mitjançant anàlisis d’isòtops estables) i diversos trets fisiològics (incloent el potencial hídric de les fulles, la conductància estomàtica i els ajustos osmòtics i elàstics cel·lulars) durant una temporada d’incendis en un bosc dins el PNIN de Poblet. Vam trobar que les diferències tant en la variació estacional com en els valors mínims del contingut d’humitat del combustible viu eren una funció de l’accés als recursos hídrics i als atributs fisiològics de les plantes. Concretament, les espècies amb el contingut d’humitat mínim més baix i la major variació estacional d’humitat (Cistus albidus: 49-137 % i Rosmarinus officinalis: 47-144 %) eren més dependents de l’aigua del sòl poc profund i tenien els valors més baixos de potencial hídric. Les espècies amb la menor variació en el contingut d’humitat del combustible viu (Pinus nigra: 96-116% i Quercus ilex: 56-91%) van mostrar un comportament isohídric (poca variació en el potencial hídric de les fulles del migdia i una regulació relativament estreta dels estomes en resposta a l’assecat del sòl). Dels trets mesurats, el potencial d’aigua de les fulles abans de l’alba va proporcionar el predictor més fort del contingut d’humitat del combustible viu (R2 = 0,63, AIC = 249), superant els dos índexs de sequera utilitzats habitualment (tots dos amb R2 = 0,49, AIC = 258). Aquest és el primer estudi que vincula explícitament la humitat del combustible amb la fisiologia de les plantes i els nostres resultats demostren el potencial i la importància d’incorporar els trets ecofisiològics de les plantes per investigar els canvis estacionals en la humitat del combustible i, de manera més àmplia, la inflamabilitat dels boscos.