Impacte de l’estrès en la síndrome metabòlica. Cinc anys de seguiment del Projecte StreX

• Yolanda Ortega ^[1] ; Enric Aragonès ^[2] ; Josep Lluís Piñol ^[3] ; Josep Basora ^[4] ; Álvaro Araújo ^[5] ; Joan J. Cabré ^[6]
  1. [1] EAP Salou / IDIAP Jordi Gol
  2. [2] EAP Constantí / IDIAP Jordi Gol
  3. [3] EAP L’Ampolla / IDIAP Jordi Gol
  4. [4] IDIAP Jordi Gol
  5. [5] EAP Salou
  6. [6] EAP Sant Pere Centre / IDIAP Jordi Gol

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Butlletí de l'Atenció Primària de Catalunya, ISSN-e 2013-0422, ISSN 2013-0414, Vol. 35, Nº. 3, 2017
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivos: Determinar el papel de la ansiedad y la depresión sobre la incidencia de eventos cardiovasculares en personas de Cataluña con síndrome metabólico en un seguimiento a cinco años y asociar la incidencia de eventos cardiovasculares con el número como con el tipo de criterio componente del síndrome metabólico.

    Diseño: Cohorte prospectiva para determinar la incidencia de eventos cardiovasculares según la exposición a trastornos de ansiedad y depresión entre individuos con diferentes combinaciones de rasgos clínicos que definen síndrome metabólico.

    Ámbito: Atención Primaria, Cataluña.

    Sujetos: Población de 35 a 75 años con criterios de síndrome metabólico sin enfermedad cardiovascular al inicio del seguimiento (2009).

    Clasificación por 16 fenotipos de síndrome metabólico [criterios NCEP- ATPIII: HTA (hipertensión arterial), COL (hipercolesterolemia), TG (hipertrigliceridemia), PC (perímetro cintura) y GLU (anomalías glucídicas)], y según la presencia de depresión y/o ansiedad. Variable principal:

    Incidencia en 5 años de eventos cardiovasculares.

    Variables predictoras: sociodemográficas (edad, sexo), tabaquismo y tratamientos farmacológicos.

    Resultados: 401.743 personas presentaron síndrome metabólico (17,2% de la población catalana), 51,1% hombres, edad media ± DE: 60,1 + 9,9 años. Se registraron 8,7% diagnósticos de depresión, 16% de ansiedad y 3,8% ambos. Un 14,5% consumieron antidepresivos y 20,8% ansiolíticos. De los fenotipos de síndrome metabólico predominaron: HTA + COL + TG + GLU;

    HTA + COL + GLU; HTA + COL + TG y HTA + PC + GLU. A los 5 años de seguimiento se registraron 5,5% de eventos cardiovasculares (6,4% de hombres y 4,4% de mujeres).

    Entre los individuos con depresión detectamos 6,7% de eventos cardiovasculares respecto 5,3% entre los individuos sin (p<0,01). En cuanto a la ansiedad el porcentaje fue igual (5,5%) en ambos grupos.

    Conclusiones: Los fenotipos predominantes de los pacientes catalanes con síndrome metabólico no incluyen como criterio la obesidad a diferencia de otras cohortes europeas. La depresión influye en un peor pronóstico de los pacientes con síndrome metabólico.

  • English

    Objectives: To determine the role of anxiety and depression on the incidence of cardiovascular events in people with metabolic syndrome in a five-year follow-up in Catalonia and evaluate the association of the incidence of cardiovascular events with the number and the type of components of the metabolic syndrome.

    Design: A prospective cohort aimed at determining the incidence of cardiovascular events depending on the exposure to anxiety and depressive disorders among individuals with metabolic syndrome.

    Setting: Primary care in Catalonia.

    Subjects: Population 35-75 years fulfilling criteria of metabolic syndrome without any cardiovascular event at the inception of the study (2009). Individuals were classified into any of the 16 different metabolic syndrome phenotypes [NCEP- ATPIII criteria] according to the presence or not of arterial hypertension (AHT), hypercholesterolemia (CHO), hypertriglyceridemia (TG), abnormal waist circumference (WC) and glucose abnormalities (GLU) and depression and/or anxiety. The primary endpoint was the incidence of cardiovascular events within the first five years.

    Demographic variables (age, gender), smoking status, and drug treatment were considered as predictive variables.

    Results: A total of 401,743 individuals had metabolic syndrome (17.2% of the Catalan population), 51.1% were male, and the mean age (± SD) was 60.1 (+9.9) years of age.

    A recorded diagnosis of depression, anxiety, and both was observed in 8.7%, 16%, and 3.8% of the cases, respectively.

    The percentage of individuals taking antidepressants and anxiolytics was 14.5% and 20.8% respectively. The most prevalent metabolic syndrome phenotypes were CHO+AHT+TG+GLU, CHO+AHT+GLU, CHO+AHT+TG, and AHT+WC+GLU. A total of 5.5% of individuals presented a cardiovascular event during the 5-year follow-up (6.4% of men and 4.4% of women). Cardiovascular events were recorded in 6.7% of the subjects diagnosed with depression vs. 5.3% among individuals without depression (p<0.01). Conversely, the percentage of patients who developed a cardiovascular event was 5.5% in both individuals diagnosed and not diagnosed with anxiety.

    Discussion: The predominant phenotypes of Catalans with metabolic syndrome do not include obesity as one of the criteria unlike other European cohorts. Individuals with depression and the metabolic syndrome were found to have a poorer prognosis.

  • català

    Objectius: Determinar el paper de l’ansietat i la depressió sobre la incidència de esdeveniments cardiovasculars en persones de Catalunya amb síndrome metabòlica en un seguiment a cinc anys i associar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars amb el nombre com amb el tipus de criteri component de la síndrome metabòlica.

    Disseny: Cohort prospectiva per determinar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars segons l’exposició a trastorns d’ansietat i depressió entre individus amb diferents combinacions de trets clínics que defineixen síndrome metabòlica.

    Àmbit: Atenció Primària, Catalunya.

    Subjectes: Població de 35-75 anys amb criteris de síndrome metabòlica sense malaltia cardiovascular a l’inici del seguiment (2009).

    Classificació per 16 fenotips de síndrome metabòlica [criteris NCEP- ATPIII: HTA (hipertensió arterial), COL (hipercolesterolèmia), TG (hipertrigliceridèmia), PC (perímetre cintura) i GLU (anomalies glucídiques)], i segons la presència de depressió i/ó ansietat. Variable principal: Incidència en 5 anys d’esdeveniments cardiovasculars. Variables predictores:

    sociodemogràfiques (edat, sexe), tabaquisme i tractaments farmacològics.

    Resultats: 401.743 persones presentaren síndrome metabòlica (17,2% de la població catalana), 51,1% homes, edat mitjana ± DE:

    60,1+9,9 anys. S’enregistraren 8,7% diagnòstics de depressió, 16% d’ansietat i 3,8% ambdós. Un 14,5% consumiren antidepressius i 20,8% anxiolítics. Dels fenotips de síndrome metabòlica predominaren: HTA+COL+TG+GLU;

    HTA+COL+GLU; HTA+COL+TG i HTA+PC+GLU.

    Als 5 anys de seguiment s’enregistrà 5,5% d’esdeveniments cardiovasculars (6,4% d’homes i 4,4% de dones). Entre els individus amb depressió detectarem 6,7% d’esdeveniments cardiovasculars respecte 5,3% entre els individus sense (p<0,01).

    Quant a l’ansietat el percentatge fou igual (5,5%) en ambdós grups.

    Conclusions: Els fenotips predominants dels pacients catalans amb síndrome metabòlica no inclouen com a criteri l’obesitat a diferència d’altres cohorts europees. La depressió influeix en un pitjor pronòstic dels pacients amb síndrome metabòlica.