L'art possible de la memòria

• Autores: Xavier Riera Ramis
• Localización: Taula: Quaderns de pensament, ISSN 0214-6657, Nº 38, 2004, págs. 271-278
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    La literatura sobre Auschwitz, és tan sols una literatura testimonial, o bé té un component universal que ens imposa una reflexió en l’àmbit de l’estètica? Tot i reconèixer la singularitat d’Auschwitz, ens proposam pensar-lo en relació amb l’experiència estètica. I és que aquesta singularitat rau precisament en el fet que Auschwitz és, alhora, correlat fàctic de la modernitat i ruptura; i si entenem l’experiència estètica en relació amb la modernitat, cal extreure’n les conseqüències per poder entendre allò que som. Pot haver-hi una representació de l’horror que no sigui tan sols memòria documental? Quin és el lloc de la imaginació quan s’ha realitzat allò inimaginable? A Auschwitz l’heroi romàntic enfront de la naturalesa queda relegat a l’individu negat, humiliat, per la pròpia civilització. Quina experiència estètica es pot donar allà on s’ha expressat el mal radical? Allà, el llenguatge arriba als seus límits, al silenci, però no en un procés d’exploració o de creació, sinó pel col·lapse, per l’emmudiment forçat a causa de la violència.

  • English

    Is the literature concerning Auschwitz merely a testimonial literature or does it also contain a universal component that forces us to reflect on its aesthetic aspects? Whilst we acknowledge the singularity of Auschwitz we intend to think of it with relation to the aesthetic experience. It is that this singularity stems precisely from the fact that Auschwitz is, at the same time, the actual correlation of modernity and rupture: and if we understand aesthetic experience in relation to modernity, we need to draw from it the consequences in order to comprehend what we are. Could there exist a depiction of the horror that is not solely documental memory? What is the place for imagination when the unimaginable has happened? In Auschwitz, the romantic hero, when faced with nature, is reduced to the individual denied and humiliated by civilization itself. What aesthetic experience can exist there where the radical evil has taken place? Here, language reaches its limits; it reaches silence, not in an exploring or creative process, but due to the collapse and the enforced silence caused by violence.