A més de seixanta anys que les primeres ràdios comunitàries comencessin a emetre a l’Amèrica Llatina, i sota les transformacions socials i tècniques que caracteritzen el temps present, resulta pertinent i urgent problematitzar aquests fenòmens de comunicació alternativa, amb la finalitat d’evidenciar-ne la vigència per a aquesta regió del món.
Per això, aquest treball busca oferir un conjunt de tesis que puguin esclarir i enfortir alhora l’interès de l’acadèmia sobre aquests projectes de comunicació contrahegemònica que neixen des de la subalternitat. Els plantejaments fets aquí beuen de la perspectiva interdisciplinària que caracteritza la comunicació alternativa com a marc teòric per entendre i situar les ràdios comunitàries llatinoamericanes com a fenòmens comunicatius que expressen no només processos per democratitzar la comunicació i la informació, sinó que alhora aquestes iniciatives encarnen una visió (incòmoda en l’ordre existent) de com entendre i tractar els mitjans de comunicació.
More than 60 years after the first community radio stations began operating in Latin America, and under the sociotechnical transformations that characterise the present time, it is both relevant and urgent to question these alternative communication phenomena in order to demonstrate how relevant they are for this region of the world.
This report aims to offer a set of theses that can both clarify and strengthen the interest of the academy in these counterhegemonic communication projects that are born from subalternity. The focus here draws on the interdisciplinary perspective that characterises alternative communication as a theoretical framework to understand and situate Latin American community radio stations as communicative phenomena. They not only articulate processes to democratise communication and information; these initiatives also embody a vision (which is uncomfortable to the existing order) of how to understand and operate the media.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados