Santa Maria de Sa Cot
-
-
[1] Eclesiàstic i Doctor en Teologia, professor del Seminari de Girona des del 1948 i canonge de la catedral. En el terreny de la gestió cultural, treballà per a la Diputació de Girona com a curador del patrimoni artístic i intervingué en la constitució del Museu d’Art de Girona. Fou delegat episcopal del patrimoni històric-artístic (1976) i membre de la Comissió Diocesana d’Art Sacra (1977).
-
- Localización: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, ISSN 0211-8424, Nº. 3, 1979, págs. 11-44
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
A la Vall del Bac hi hagué quatre esglésies parroquials, una de les quals era Santa Maria de Sacot o de La Cot. Les altres tres eren: Sant Miquel d'Avellana Corba,, Sant Andreu de Porreres i Sant Feliu del Bac. Cal dir que avui ningú amb prou feines coneixeria l'esglèsia parroquial de Santa Maria de Sa Cot amb aquest nom, ja que més modernament raons molt explicables que intentarem explicar, han fet que se l'anomenés amb els noms de Santa Maria de Llongarriu i amb el de Ntra. Sra. dels Àngels de Llongarriu. Però indiscutiblement en la documentació les formes o grafies que surten, des de fa segles., pel que es refereix a l'antiga església parroquial del nostre interés són aquestes, com ja anirem trobant i ho farem remarcar més endavant: Sancta Maria de Cod, Sancta Maria de Cute, Sancta Maria de Cote, i en català Santa Maria de Ça Cot, Santa Maria de Sacot, Santa Maria de la Cot i el Lloc de la Cot. Cal dir també que en la documentació hem trobat la forma més simple d'e Cot, referint-se a a-quest lloc.
