Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Repensando la antropología digital: estructurismo, mediación tecnológica e implicaciones epistémicas y morales

    1. [1] Universidad de Granada

      Universidad de Granada

      Granada, España

  • Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 73, 2024 (Ejemplar dedicado a: Narratives en la transició digital: desinformació, postveritat i raó), págs. 165-194
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Rethinking digital anthropology: structurism, technological mediation, and epistemic and moral implications
    • Repensar l'antropologia digital: estructurisme, mediació tecnològica i implicacions epistèmiques i morals
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El mundo digital pone en cuestión los conceptos y las categorías fundamentales de la antropología filosófica. Los aspectos definitorios y exclusivos de los seres humanos pierden su vigencia con la aparición de entidades sintéticas que comparten dichas características. En este artículo nos hemos propuesto realizar un análisis filosófico de la antropología digital. Primero, hemos examinado las cuatro estrategias seguidas hasta el momento para dar cuenta de las continuidades ontológicas entre seres humanos y tecnologías. Defendemos que ninguna de ellas resulta convincente por dos razones: las tres primeras reducen la antropología a ontología y la última descarta completamente la dimensión ontológica. Por ello, nos hemos ocupado, en segundo lugar, de desarrollar un nuevo enfoque antropológico que dé cuenta de forma más exitosa del mundo digital, a saber, una concepción estructurista que entienda al ser humano como un ser biopsicosocial abierto a entablar relaciones con otras entidades. Esto nos ha llevado, en tercer lugar, a desarrollar los aspectos relacionales del mundo digital a través del concepto de mediación tecnológica. La noción de información que introducen las nuevas tecnologías media de un modo cualitativamente novedoso nuestra acción y percepción: produce entornos digitales cerrados, inclina a la igualdad informacional e induce dinámicas de descontextualización. Por último, hemos desarrollado las implicaciones epistémicas, la posverdad, y éticas, los cambios tecnomorales, de la mediación tecnológica digital.

    • català

      El món digital posa en qüestió els conceptes i les categories fonamentals de l’antropologia filosòfica. Els aspectes definitoris i exclusius dels éssers humans perden la seva vigència amb l’aparició d’entitats sintètiques que comparteixen aquestes característiques. En aquest article ens hem proposat de fer una anàlisi filosòfica de l’antropologia digital. Primer, hem examinat les quatre estratègies seguides fins al moment per donar compte de les continuïtats ontològiques entre éssers humans i tecnologies. Defensem que cap d’elles resulta convincent per dues raons: les tres primeres redueixen l’antropologia a ontologia i la darrera en descarta completament la dimensió ontològica. Per això, ens hem ocupat, en segon lloc, de desenvolupar un nou enfocament antropològic que expliqui d’una manera més reeixida el món digital, és a dir, una concepció estructurista que entengui l’ésser humà com un ésser biopsicosocial obert a entaular relacions amb altres entitats. Això ens ha portat, en tercer lloc, a desenvolupar els aspectes relacionals del món digital a través del concepte de mediació tecnològica. La noció d’informació que introdueixen les noves tecnologies media d’una manera qualitativament nova la nostra acció i percepció: produeix entorns digitals tancats, inclina a la igualtat informacional i indueix dinàmiques de descontextualització. Finalment, hem desenvolupat les implicacions epistèmiques, la postveritat, i ètiques, els canvis tecnomorals, de la mediació tecnològica digital.

    • English

      The digital world calls into question the fundamental concepts and categories of philosophical anthropology. The defining and exclusive aspects of human beings lose their significance with the emergence of synthetic entities that share the same characteristics. In this article, we have set out to conduct a philosophical analysis of digital anthropology. First, we have examined the four strategies followed so far to identify the ontological continuities between humans and technologies. We argue that none of them is convincing, for two reasons: the first three reduce anthropology to ontology; and the fourth completely dismisses the ontological dimension. Next, we have therefore been concerned with developing a new anthropological approach that more successfully accounts for the digital world, namely, a structurist anthropology that understands the human being as a bio-psycho-social being open to entering into relationships with other entities. This has then led us to develop the relational aspects of the digital world through the concept of technological mediation. The notion of information introduced by new technologies mediates our action and perception in a qualitatively new way: it produces closed digital environments, inclines towards informational equality and induces dynamics of decontextualization. Finally, we have developed the epistemic, post-truth and ethical implications, the techno-moral changes, of digital technological mediation.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno