Madrid, España
Las teorías de la conspiración sobre los chemtrails o estelas químicas proliferan en el entorno digital y parecen sintomáticas de un clima de sospecha hacia las instituciones científicas y políticas en relación con la geoingeniería. Este artículo analiza, desde un punto de vista teoricoanalítico, cómo estas narrativas pueden estar impactando negativamente en la toma de medidas contra el cambio climático al alinearse con el «obstruccionismo climático». Se identifica una doble conexión: por un lado, en las estrategias discursivas y, por otro, en el comportamiento en las redes sociales de quienes hacen «activismo antichemtrails». En el ámbito discursivo, se encuentran dos paralelismos con las estrategias de obstruccionismo «secundario» de las políticas climáticas: la redirección de responsabilidad y el discurso de la rendición. En el ámbito del comportamiento en línea, se detecta que los ataques al colectivo científico y a las instituciones públicas contribuyen a la obstaculización de la toma de medidas climáticas. En general, se determina que las teorías sobre los chemtrails favorecen la «obstrucción terciaria», relacionada con las estructuras sociales que sostienen la parálisis de la acción climática.
Les teories de la conspiració sobre els chemtrails o deixants químics proliferen en l’entorn digital i semblen simptomàtiques d’un clima de sospita cap a les institucions científiques i polítiques en relació amb la geoenginyeria. Aquest article analitza, des d’un punt de vista teoricoanalític, com aquestes narratives poden estar impactant negativament en la presa de mesures contra el canvi climàtic en alinear-se amb l’«obstruccionisme climàtic». S’identifica una doble connexió: d’una banda, en les estratègies discursives i, de l’altra, en el comportament a les xarxes socials dels que fan «activisme antichemtrails». En l’àmbit discursiu, es troben dos paral·lelismes amb les estratègies d’obstruccionisme «secundari» de les polítiques climàtiques: la redirecció de responsabilitat i el discurs de la rendició. En l’àmbit del comportament en línia, es detecta que els atacs al col·lectiu científic i a les institucions públiques contribueixen a l’obstaculització de la presa de mesures climàtiques. En general, es determina que les teories sobre els chemtrails afavoreixen l’«obstrucció terciària», relacionada amb les estructures socials que sostenen la paràlisi de l’acció climàtica.
Conspiracy theories about chemtrails are proliferating in the digital environment and seem symptomatic of a climate of suspicion accusing scientific and political institutions of geoengineering. This article takes a theoretical-analytical approach to understand how these narratives may be negatively impacting climate change action by aligning with “climate obstructionism”. A double connection is identified: on the one hand, in discursive strategies and, on the other hand, in the social media behaviour of those who engage in “anti-chemtrail activism”. At the discursive level, two parallels are found with the strategies of secondary obstruction of climate policy: the redirection of responsibility and the discourse of surrender. At the online behavioural level, attacks on the scientific community and public institutions are found to contribute to the obstruction of climate action. In general, it is established that theories about chemtrails encourage “tertiary obstruction” linked to social structures that underpin the paralysis of climate action.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados