Resumen de Reptes en la prescripció de medicaments: El sobretractament

Marta Lestón Vázquez, Noemí Villén Romero, Amelia Toncoso Mariño

• español

  Nuestra sociedad, cada vez más envejecida, dispone de un elevado nivel de salud que paradójicamente se ha acompañado de una disminución de la percepción de su estado de salud, hecho que en ocasiones conduce a un sobretratamiento de la población. Entre los motivos más frecuentes de sobretratamiento se han descrito: la medicina de complacencia, la medicina defensiva, el abuso de la medicina preventiva, la medicalización de la vida o la inercia terapéutica. Estas situaciones pueden conducir a un incremento de problemas de salud relacionados con los medicamentos (PSM), ingresos hospitalarios o mortalidad.

  Entre la población de edad avanzada se dan, con frecuencia, determinadas situaciones que la hacen más vulnerable al sobretratamiento y a sus consecuencias, como la multimorbilidad que se asocia frecuentemente a la polimedicación, la fragilidad, los objetivos terapéuticos dinámicos, los cambios fisiológicos que afectan a la farmacocinética y farmacodinámica, la carga terapéutica que puede condicionar una baja adherencia o las continuas transiciones asistenciales. Es necesario que las intervenciones terapéuticas sean individualizadas y valorar al paciente de forma holística, teniendo objetivos realistas y evaluar los posibles beneficios obtenidos respecto a los posibles riesgos.

  Las estrategias de prevención cuaternaria como la desprescripción y los principios para una prescripción prudente, pueden contribuir a reducir el sobretratamiento, mejorando el balance beneficio-riesgo de los fármacos, y disminuir la carga terapéutica

• català

  Tenim una societat cada vegada més envellida, amb un nivell de salut més alt però que cada vegada percep pitjor la seva salut, fet que de vegades condueix a un sobretractament de la població. Entre els motius més freqüents de sobretractament, s’han descrit la medicina de complaença, la medicina defensiva, l’abús de la medicina preventiva, la medicalització de la vida i la inèrcia terapèutica. Aquestes situacions poden conduir a un increment dels problemes de salut relacionats amb els medicaments (PSM), a ingressos hospitalaris o a la mortalitat.

  Entre la població d’edat avançada, es donen sovint determinades situacions que la fan més vulnerable al sobretractament i les seves conseqüències, com ara la multimorbiditat —que freqüentment s’associa a la polimedicació—, la fragilitat, els objectius terapèutics dinàmics, els canvis fisiològics que afecten la farmacocinètica i la farmacodinàmica, la càrrega terapèutica que pot condicionar una baixa adherència, o les contínues transicions assistencials. És necessari que les intervencions terapèutiques siguin individualitzades, valorar el pacient de forma holística, tenint objectius realistes, i avaluar els possibles beneficis obtinguts respecte dels possibles riscos.

  Les estratègies de prevenció quaternària, com la desprescripció i els principis per a una prescripció prudent, poden contribuir a reduir el sobretractament, millorant el balanç benefici-risc dels fàrmacs, i disminuir la càrrega terapèutica.