Resumen de Hipotiroïdisme: Recomanacions pràctiques
- español
El hipotiroidismo es un trastorno frecuente debido a una inadecuada secreción de hormona tiroidea. En el hipotiroidismo franco (clínico) los niveles de hormona estimulante de la tiroides son altos y los de tiroxina libre son bajos. La mayoría de estos pacientes están sintomáticos. El hipotiroidismo subclínico, raramente sintomático, se caracteriza por niveles altos de hormona estimulante de la tiroides y niveles normales de tiroxina libre. Un 3-4% de los hipotiroidismos subclínicos pueden progresar al año a hipotiroidismo clínico. Las guías clínicas se basan en consideraciones fisiológicas y farmacológicas, y recomiendan la levotiroxina para su tratamiento. Los efectos adversos producidos por este fármaco son los propios de la sintomatología del hipertiroidismo. La necesidad de tratar el hipotiroidismo clínico es evidente, pero en cambio en la actualidad no son claras las evidencias para el tratamiento del hipotiroidismo subclínico. Algunas guías de práctica clínica recomiendan el tratamiento cuando las cifras de hormona estimulante de la tiroides se encuentra por encima de 10 mU/L o tal vez ensayar durante unos pocos meses el tratamiento con levotiroxina cuando hay síntomas sugerentes de hipotiroidismo. Puede ser un reto llegar a reconocer el hipotiroidismo transitorio que no requiere tratamiento de por vida. Cuando la hormona estimulante de la tiroides se encuentra tan sólo ligeramente elevada, existe el riesgo de atribuir los síntomas inespecíficos a los resultados anómalos de laboratorio y de prescribir tratamiento innecesario.
- català
L’hipotiroïdisme és un trastorn freqüent a causa d’una inadequada secreció d’hormona tiroïdal. En l’hipotiroïdisme franc (clínic) els nivells d’hormona estimulant de la tiroide són alts i els de tiroxina lliure són baixos.
La majoria d’aquests pacients estan simptomàtics.
L’hipotiroïdisme subclínic, rarament simptomàtic, es caracteritza per nivells alts d’hormona estimulant de la tiroide i nivells normals de tiroxina lliure. Un 3-4% dels hipotiroïdismes subclínics poden progressar a l’any a hipotiroïdisme clínic. Les guies clíniques es basen en consideracions fisiològiques i farmacològiques, i recomanen la levotiroxina per al seu tractament. Els efectes adversos produïts per aquest fàrmac són els propis de la simptomatologia de l’hipertiroïdisme. La necessitat de tractar l’hipotiroïdisme clínic és evident, però en canvi en l’actualitat no són clares les evidències per al tractament de l’hipotiroïdisme subclínic. Algunes guies de pràctica clínica recomanen el tractament quan les xifres d’hormona estimulant de la tiroide es troba per sobre de 10 mU/L o tal vegada assajar durant uns pocs mesos el tractament amb levotiroxina quan hi ha símptomes suggeridors d’hipotiroïdisme. Pot ser un repte arribar a reconèixer l’hipotiroïdisme transitori que no requereix tractament de per vida. Quan l’hormona estimulant de la tiroide es troba tan sols lleugerament elevada, hi ha el risc d’atribuir els símptomes inespecífics als resultats anòmals de laboratori i de prescriure tractament innecessari.
