Resumen de Maneig de la fissura anal
- español
La fisura anal es una lesión de la piel del canal anal distal a la línea pectina que se acompaña de un aumento importante del tono del esfínter anal interno. Es una condición extremadamente común y motivo de muchas visitas urgentes. El síntoma más frecuente es el dolor. El dolor es característicamente muy intenso, comienza en el momento o minutos después de la defecación, puede durar de minutos a horas y se puede acompañar de sangrado, generalmente de poca cantidad. La fisura se presenta en la línea media posterior (90%) o anterior (10% en mujeres, de 1 a 5% en hombres). Si es múltiple o en situación lateral debemos descartar otras patologías anales (tuberculosis, sífilis, VIH, enfermedad de Crohn, etc.). El tratamiento de la fisura anal se basa en medidas generales y tratamiento farmacológico. Las medidas generales consisten en la aplicación de calor local, evitar la presencia de heces duras con laxantes o un aumento considerable de la ingesta de fibra y el uso de analgésicos. El tratamiento farmacológico se fundamenta en tres grupos:
donantes de óxido nítrico (nitroglicerina), antagonistas de los canales del calcio (diltiazem, nifedipino) y toxina botulínica. Los resultados de estos tratamientos son ligeramente mejores que el placebo e inferiores a la cirugía. Si estos tratamientos fracasan, la mejor opción es la cirugía. Ésta es la esfinterotomía lateral interna, un procedimiento sin ingreso y con un éxito superior al 90% en cifras de curación, pero que puede acompañarse de morbilidad en forma de incontinencia en un 3-15% de los pacientes. La posibilidad de incontinencia postoperatoria es la razón fundamental por la que el tratamiento farmacológico es ahora la primera opción terapéutica, especialmente en los grupos de riesgo de incontinencia
- català
La fissura anal és una lesió de la pell del canal anal distal a la línia pectínia que s’acompanya d’un augment important del to de l’esfínter anal intern. És una condició extremadament comuna i motiu de moltes visites urgents. El símptoma més freqüent és el dolor.
El dolor és característicament molt intens, comença en el moment o minuts després de la defecació, pot durar de minuts a hores i es pot acompanyar de sagnat, generalment de poca quantitat. La fissura es presenta a la línia mitjana posterior (90%) o anterior (10% en dones, d’1 a 5% en homes). Si és múltiple o en situació lateral hem de descartar altres patologies anals (tuberculosi, sífilis, VIH, malaltia de Crohn, etc.). El tractament de la fissura anal es basa en mesures generals i en el tractament farmacològic. Les mesures generals consisteixen en l’aplicació de calor local, evitar la presència de femtes dures amb laxants o l’augment considerable de la ingesta de fibra i l’ús d’analgèsics. El tractament farmacològic es fonamenta en tres grups: els donants d’òxid nítric (nitroglicerina), els antagonistes dels canals del calci (diltiazem, nifedipina) i la toxina botulínica. Els resultats d’aquests tractaments són lleugerament millors que el placebo i inferiors a la cirurgia. Si aquests tractaments fracassen, la millor opció és la cirurgia. Aquesta és l’esfinterotomia lateral interna, un procediment sense ingrés i amb un èxit superior al 90% en xifres de curació, però que pot acompanyar-se de morbiditat en forma d’incontinència en un 3-15% dels pacients. La possibilitat d’incontinència postoperatòria és la raó fonamental per la qual el tractament farmacològic és ara la primera opció terapèutica, especialment en els grups de risc d’incontinència.
