Resumen de Arquitectura en la nube: consideraciones sobre la infraestructura física de Internet
- español
Contra lo que su vaporoso nombre sugiere, “la nube” no es ni ingrávida ni invisible, es el resultado de la cooperación entre un vasto número de satélites, fibra óptica, cables tendidos sobre el lecho marino y centros de datos repletos de servidores que consumen ingentes cantidades de agua y electricidad. Los minerales —el silicio y los metales pesados—, son su columna vertebral, pero su savia sigue siendo la energía. Con todo, su expansión abre una oportunidad y un reto impostergable para abordar desde lo arquitectónico la interacción entre estas instalaciones y los entornos en los que se asientan.
- català
A pesar del que suggereix aquest nom tan vaporós, «el núvol» no és ingràvid ni invisible, és el resultat de la cooperació entre un vast nombre de satèl·lits, fibra òptica, cables estesos sobre el llit marí i centres de dades far-cits de servidors que consumeixen ingents quantitats d’aigua i electricitat. Els minerals –el silici i els metalls pesants–, són la seua columna vertebral, però la seua saba continua sent l’energia. Amb tot, la seua expansió obri una oportunitat i un repte impostergable per a abordar des de l’arquitectònic la interacció entre aquestes instal·lacions i els entorns en què s’estableixen.Aquest text se situa en aquesta cruïlla. El seu objectiu és abordar l’imperatiu de repensar la infraestructura física d’Internet o, si més no, el mode en què es poden reutilitzar els seus excedents energètics perquè altres arquitectures se’n puguen beneficiar i d’aquesta manera proveir-se de les pròpies deman-des energètiques. Per a això, aborda la infraestructura física d’Internet i les seues arquitectures –els centres de dades–, no només com una sèrie d’objectes arquitectònics que cal observar, sinó com un vehicle per a analitzar els urba-nismes que despleguen, la materialitat del seu poder distribuït, el capital que mobilitzen, l’energia que necessiten i dissipen, però, sobretot, els entorns que construeixen i la societat que imaginen.
- English
Contrary to what its ethereal name suggests, the "cloud" is neither weightless nor invisible. It is the result of the collaboration among a vast network of satellites, fiber optic and undersea cables, and data centers filled with servers that consume enormous amounts of water and electricity. Minerals —silicon and heavy metals— are its backbone, but energy remains its lifeblood. Nevertheless, its expansion presents an urgent opportunity and challenge to address, from an architectural perspective, the interaction between these facilities and the environments in which they are embedded.
