Jets privats i sandàlies amb brilli-brilli: una anàlisi de la figura de la «dona rica» en la cultura audiovisual contemporània

• Oliva, Mercè ^[1]
  1. [1] Universitat Pompeu Fabra

     Universitat Pompeu Fabra

     Barcelona, España

     
• Localización: Catalan Social Sciences Review, ISSN-e 2014-6035, Nº. 14, 2024
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Private jets and blingy sandals: An analysis of the figure of the “rich woman” in contemporary audiovisual culture
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    The goal of this article is to analyse the media representation of a figure at the heart of contemporary popular culture: the “rich woman”. Taking a cultural studies approach, this article uses thematic analysis to study a sample of reality TV formats which have spotlighted this figure, including Bling Empire, Soy Georgina, La marquesa, First Class, Selling Sunset, Sálvese quien pueda, Young, Famous and African and Dubai Bling. The study identifies how this figure personifies tensions and ambiguities associated with the idea of inequality. Thus, these programmes encourage the audience to feel both  aspiration and disdain for this figure, foregrounding social debates on legitimate and illegitimate ways of climbing the social ladder. The article also explores the connection between these representations and a classist, colonial mindset which maintains the stereotypes through which oppressions survive under the guise of critiquing  inequalities.

  • català

    L’objectiu d’aquest article és analitzar la representació mediàtica de la figura de la «dona rica», una figura que s’ha situat al centre de la cultura popular contemporània. Seguint una aproximació pròpia dels estudis culturals, aquest article estudiarà, a través de l’anàlisi temàtica, una mostra de formats de telerealitat que s’han centrat en aquesta figura: Bling empire; Soy Georgina; La marquesa; First class; Selling sunset; Sálvese quien pueda; Young, famous and African, i Dubai bling. L’estudi identificarà com aquesta figura personifica tensions i ambigüitats vinculades a la idea de desigualtat. Així, aquests programes animen l’audiència a sentir a la vegada aspiració i menyspreu per aquesta figura, i posen en escena debats socials sobre formes legitimades i deslegitimades d’aconseguir ascendir socialment. L’article també explorarà la connexió entre aquestes representacions i un imaginari classista i colonial que, sota la voluntat d’establir una crítica a les desigualtats, manté estereotips a través dels quals les opressions perviuen.