Elements novel.lístics a la Periègesi de Pausànias

• Redondo, Jordi ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Anuari de Filologia. Antiqva et Mediaevalia, ISSN-e 2014-1386, Nº. 14, 2024, págs. 89-110
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Novellistic Elements in Pausanias’ Periegesis
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    La Periégesis de Pausanias debe entenderse como una obra literaria compleja, vinculada a las corrientes estéticas contemporáneas. Este artículo pretende mostrar cómo en el libro séptimo, que el autor sitúa en la zona de Patras, el discurso historiográfico incorpora numerosos relatos con tintes eróticos. Analizándolos, nos damos cuenta de que Pausanias utilizó los mismos temas y la misma fraseología que los novelistas contemporáneos. La concentración de relatos en el libro séptimo puede explicarse por la acción de una estrategia narrativa que los utiliza como signo de una característica de la zona geográfica. En otras palabras, los personajes de las historias de amor actúan como portavoces de una simbología.

  • català

    La Periègesi de Pausànias s’ha d’entendre com una obra literàriament complexa i en connexió amb les tendències estètiques de la seva època. El present article mira de mostrar com al llibre VIIè, on el narrador ens situa a l’àrea de Patra, el discurs historiogràfic integra diversos relats de signe eròtic. En analitzar-los advertim l’ús per part de Pausànias dels mateixos tòpics i la mateixa fraseologia emprats per la novel.lística contemporània. La concentració dels relats al llibre setè ha de respondre a una estratègia narrativa que en faci el signe d’una característica del marc geogràfic. Altrament dit, els personatges de les històries d’amor actuen com a evocadors d’una simbologia.

  • English

    Pausanias's Periegesis must be understood as a complex literary work, linked to the aesthetic contemporary trends. This article aims to show how the seventh book, which the author situates in the Patras’ area, the historiographical discourse incorporates many stories with erotic overtones. By analysing them, we realise that Pausanias used the same topics and phraseology as the contemporary novelists. The concentration of stories in the seventh book can be explained by the action of a narrative strategy that uses them as a sign of a characteristic of the geographical area. In other words, the characters in the love stories act as spokespersons for a symbology.