Adherència al tractament farmacològic

• Xavier Bonafont i Pujol ^[1] ; Joan Costa i Pagès ^[1]
  1. [1] Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

     Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

     Barcelona, España

     
• Localización: Butlletí d'informació terapèutica, ISSN-e 1579-9441, Vol. 16, Nº. 3, 2004, págs. 9-14
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Adherencia al tratamiento farmacológico
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Se prefiere el término adherencia al de cumplimiento, para definir “la coincidencia del comportamiento de un paciente en relación al tratamiento que le han recomendado los profesionales de la salud”. Ésto comporta una relación de colaboración con el paciente que le hace ser más participativo en la toma de decisiones. En los tratamientos crónicos se estima que el grado de adherencia global está entre el 50% y el 75% y en cambio, para obtener un buen resultado terapéutico se consideran aceptables grados superiores al 80% - a excepción de los antirretrovirales que necesitan un grado superior al 95%-. Se han identificado diversos factores que afectan a la adherencia, tan sólo algunos modificables, como la complejidad del tratamiento, el temor del paciente por el efecto de los medicamentos y la comunicación médicoenfermo. Distintas estrategias aumentan la adherencia y algunas han demostrado que mejoran el resultado terapéutico. Estas estrategias van destinadas fundamentalmente a disminuir la complejidad del tratamiento, suministrar información verbal y escrita y mejorar la relación médico-paciente.

    Las intervenciones sobre la adherencia tienen carácter pluridisciplinario estando implicados médicos, farmacéuticos, enfermeras y psicólogos

  • català

    Es prefereix el terme adherència al de compliment, per definir “la coincidència del comportament d’un pacient en relació al tractament que li han recomanat els professionals de la salut”. Això comporta una relació de col·laboració amb el pacient que el fa ser més participatiu amb la presa de decisions. En els tractaments crònics s’estima que el grau d’adherència global està entre el 50% i el 75% i en canvi, per obtenir un bon resultat terapèutic es consideren acceptables graus superiors al 80% - a excepció dels antiretrovirals que necessiten un grau superior al 95%-. S’han identificat diversos factors que afecten l’adherència, només alguns modificables, com la complexitat del tractament, el temor del pacient per l’efecte dels medicaments i la comunicació metge-malalt. Hi ha diferents estratègies que augmenten l’adherència i algunes han demostrat que milloren el resultat terapèutic. Aquestes estratègies van destinades fonamentalment a disminuir la complexitat del tractament, subministrar informació verbal i escrita i millorar la relació metge-pacient.

    Les intervencions sobre l’adherència tenen caràcter pluridisciplinar estant implicats metges, farmacèutics, infermeres i psicòlegs.