Con el uso sistemático de las pedagogías de aprendizaje activo, el alumnado aprende más y aprende a ser más responsable con el medio ambiente. Sin embargo su aplicación necesita experiencia, acompañamiento y claridad en algunos aspectos. Este artículo analiza los riesgos de la transición hacia las pedagogías de aprendizaje activo en la práctica docente, se describen los tres pilares a seguir para orientarse hacia este tipo de pedagogías y se dan referencias sobre cuáles son los elementos metodológicos más activos en cada etapa educativa según la taxonomía de Rodríguez-García, A. (2020). Posteriormente se presenta la utilización de los indicadores de la escala EVEMDT (escala para la valoración de los enfoques metodológicos docentes transversales) para modificar la práctica docente haciendo más activo cualquier proceso de aprendizaje y, por último, se describen algunas experiencias personales implementadas con alumnos y docentes de Menorca.
Amb l’ús sistemàtic de les pedagogies d’aprenentatge actiu, l’alumnat aprèn més i aprèn a ser més responsable amb el medi ambient. No obstant això, la seva aplicació necessita experiència, acompanyament i claredat en alguns aspectes.
Aquest article analitza els riscos en la transició cap a les pedagogies d’aprenentatge actiu a la pràctica docent, es descriuen els tres pilars que cal seguir per a la transició cap a aquest tipus de pedagogies i es donen referències sobre quins són els elements metodològics més actius a cada etapa educativa segons la taxonomia de Rodríguez-García, A. (2020). Posteriorment es presenta la utilització dels indicadors de l’escala EVEMDT (escala per a la valoració dels enfocaments metodològics docents transversals) per modificar la pràctica docent fent més actiu qualsevol procés d’aprenentatge i, finalment, es descriuen algunes experiències personals implementades amb alumnes i docents de Menorca.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados