Marina Requena i Mora, Dan Brockington
This analysis explores the environmental consequences of economic growth, highlighting the debate between «green growth» and degrowth strategies. Proponents of green growth aim to maintain economic development while mitigating environmental harm through technological innovation, energy efficiency, and a shift towards a service-oriented economy. Their goal is to decouple growth from resource consumption and pollutant emissions. Conversely, degrowth advocates argue that continued economic expansion is unsustainable given finite resources, calling for a deliberate reduction in production and consumption to ensure environmental viability and fairer resource distribution.Current metrics for measuring decoupling are criticized for failing to adequately consider biophysical limits, potentially presenting wealthy nations as greener than they truly are. This oversight obscures the ecological and economic conflicts exported to poorer countries. A new decoupling measure is proposed, incorporating these bio-physical constraints and revealing the North’s dependence on a socio-ecological subsidy imposed on the South.The conclusions emphasize the need for more comprehensive and equitable en-vironmental indicators. It’s suggested that rich countries may need to adopt degrowth policies to align with global sustainability goals. This approach would promote greater environmental justice and lead to an effective reduction in global environmental im-pact, recognizing that affluent nations may need to scale back their economies to achieve true sustainability.
L’article aborda les conseqüències ambientals del creixement econòmic, tot destacant el debat entre el «creixement verd» i el decreixement. El creixement verd defensa la possibilitat de mantenir el desenvolupament econòmic tot reduint alhora els impactes ambientals, mitjançant la innovació tecnològica, l’eficiència energètica i una economia més orientada als serveis. Aquesta estratègia busca desacoblar el creixement econòmic del consum de recursos naturals i de les emissions contami-nants. En canvi, el decreixement argumenta que un creixement econòmic continuat és inviable en un planeta amb recursos finits, i proposa una reducció deliberada de la producció i el consum per assegurar la sostenibilitat ambiental i una distribució més equitativa dels recursos.L’article critica les mètriques actuals per mesurar el desacoblament, ja que no tenen en compte els límits biofísics i sovint presenten els països rics com a més sos-tenibles del que realment són. Aquestes mètriques amaguen els conflictes ecològics i econòmics traslladats al Sud Global. Es proposa una nova metodologia per mesurar el desacoblament que incorpori aquests límits biofísics, tot evidenciant la dependèn-cia del Nord d’una ‘subvenció’ socioecològica proporcionada pel Sud Global. Les conclusions subratllen la necessitat d’indicadors ambientals més complets i equitatius, i assenyalen que els països rics probablement hauran d’adoptar polítiques de decreixement per contribuir a la sostenibilitat global i promoure una major justícia ambiental.»
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados