Resumen de Castells, torres i fortificacions en la Ribera del Xúquer: VIII Assemblea d'Història de la Ribera, (Cullera, novembre de 2000)
Antoni Furió (coord.), Josep Aparici (coord.)
- español
La Ribera, una comarca creada por el Júcar en su tramo final, entre las montañas interiores y el mar, ha sido históricamente tierra de castillos. Desde las torres (Espiota, Benifaió, Almussafes, Sollana, Trullàs .) que, por el norte, conformaban el primer cinturón defensivo de la ciudad de Valencia hasta los castillos que, por el sur y por el este, controlaban los principales ejes de comunicaciones (los de Cullera y Corbera, el camino de la cosata; los de Castellón y Sumacàrcer, el valle del Júcar y el camino interior, hacia el centro del país y hacia Castilla; y los del Valle dels Alcalans, otras rutas secundarias hacia y desde la meseta castellana), todo el territorio comarcal aparece recubierto de fortificaciones de toda clase, tamaño y finalidad. ¿De cuándo datan estos castillos levantados en las cimas de la montañas o estas torres elevadas en la llanura, emergidas en medio de las poblaciones o escampadas a lo largo de la costa? ¿Qué función tuvieron originalmente i qué papel a lo largo de los siglos? ¿Cuál es su presente y qué futuro les espera? Todas estas cuestiones son abordadas en la larga perspectiva histórica, y de forma interdisciplinar, en este libro, que reúne colaboraciones de historiadores, arqueólogos, estudiosos comarcales y gestores culturales, y que no sólo se interroga por el origen, la morfología y la función de estas fortificaciones, sino también por la conservación y el aprovechamiento actuales, entre la protección patrimonial y la atracción turística y cultural.
- català
La Ribera, una comarca creada pel Xúquer en el seu tram final, entre les muntanyes interiors i la mar, ha estat històricament terra de castells. Des de les torres (Espioca, Benifaió, Almussafes, Sollana, Trullàs ...) que, pel nord, conformaven el primer cinturó defensiu de la ciutat de València fins als castells que, pel sud i per l'est, controlaven els principals eixos de comunicacions (els de Cullera i Corbera, el camí de la costa; els de Castelló i Sumacàrcer, la vall del Xúquer i el camí interior, cap al centre del país i cap a Castella; i els de la Vall dels Alcalans, altres rutes secundàries cap a i des de la meseta castellana), tot el territori comarcal apareix recobert de fortificacions de tota mena, grandària i finalitat. De quan daten aquests castells eregits als cims de les muntanyes o aquestes torres elevades en el pla, emergides enmig de les poblacions o escampades al llarg de la costa? Quina funció van tenir originalment i quin paper al llarg dels segles? Quin és el seu present i quin futur els espera? Totes aquestes qüestions són abordades en la llarga perspectiva històrica, i de forma interdisciplinar, en aquest llibre, que reuneix col.laboracions d'historiadors, arqueòlegs, estudiosos comarcals i gestors culturals, i que no sols s'interroga per l'origen, la morfologia i la funció d'aquestes fortificacions, sinó també per la conservació i aprofitament actuals, entre la protecció patrimonial i l'atracció turística i cultural.
