La memòria dels éssers perduts

Vint anys enrere, la dictadura argentina va fer desaparèixer trenta mil persones. Els que no obliden els desapareguts continuen cercant la veritat. Per això, l'Estela descobreix de sobte aquesta realitat, quan li diuen que els seus pares no són els seus pares. Superada la reacció inicial, decideix investigar aquest passat sobre el qual no li han volgut parlar mai.

L'Estela es troba en un moment fantàstic: les coses li van força bé i, a més, la seva relació amb en Miquel ja és coneguda i acceptada per la família. En aquest panorama de plàcid, es produeix un fet que la neguiteja: té la impressió que una dona la segueix. A poc a poc la sensació es transforma en certesa, i finalment la dona aconsegueix acostar-se a l'Estela i parlar-li. Emocionada, la dona li explica que és filla de la seva germana, una noia que va ser assassinada juntament amb el seu company i el seu germà pels militars argentins a causa de les seves activitats polítiques. En ser detinguda, la noia estava embarassada, i van esperar fins al part; després la criatura va ser adoptada per un militar, que és el seu pare actual. L'Estela acull amb una radical incredulitat aquesta informació sobre la seva pròpia vida, que dins aleshores ha transcorregut tan normalment; no vol creure la dona malgrat la coherència de la seva versió i una fotografia de la seva mare, a qui s'assembla de manera sorprenent. Superada la reacció inicial, el cor de l'Estela li diu que ha d'investigar sobre aquest passat del qual els seus pares no li han volgut parlar mai. El desig de trobar la veritat sobre ella mateixa la portarà a conèixer a fons el fenomen de les desaparicions a l'Argentina i a saber que, efectivament, tant ella com la seva germana són filles de desapareguts.

Acceso de usuarios registrados

¿Es nuevo? Regístrese

Coordinado por: