Ferran Garcia-Oliver (coord.)
Con la fundación del monasterio de Valldigna, en marzo de 1298, el Císter llega a los límites meridionales de Occidente. Tras la orden ha dejado los trazos de una formidable expansión, los signos más inequívocos de la cual son los territoriales. Una espesa red monacal cubre Europa de norte a sur. Las intervenciones de los monjes blancos son decisivas en todos los ámbitos de la civilización europea, del arte gótico a la difusión de la tecnología agraria, de la lucha contra la herejía albigesa a las reflexiones sobre la pobreza y una nueva espiritualidad. El libro, que recoge las ponencias del simposio internacional sobre Valldigna y el Císter, celebrado en Valencia en octubre de 1998, intenta avaluar las distintas aportaciones cistercencas, la influencia sobre una Europa que también crece y se expande, además de averiguar que hay de mito y que hay de realidad tanto en los orígenes como en el posterior desarrollo de la orden.
Amb la fundació del monestir de Valldigna, el març de 1298, el Císter arriba als límits meridionals d’Occident. Enrere l’orde ha deixat les traces d’una formidable expansió, els signes més inequívocs de la qual són els territorials. Una espesseïda xarxa monacal cobreix Europa de nord a sud. Les intervencions dels monjos blancs són decisives en tots els àmbits de la civilització europea, de l’art gòtic a la difusió de la tecnologia agrària, de la lluita contra l’heretgia albigesa a les reflexions sobre la pobresa i una nova espiritualitat. El llibre, que recull les ponències del simposi internacional sobre Valldigna i el Císter, celebrat a València l’octubre del 1998, intenta avaluar les distintes aportacions cistercenques, la influència sobre una Europa que també creix i s’expandeix, a més d’esbrinar què hi ha de mite i què hi ha de realitat tant en els orígens com en el posterior desenvolupament de l’orde.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados