Resumen de Identidades, Cine y Educación: didáctica de la pantalla IV espaiCinema
Josep-Vicent Garcia i Raffi (coord.), Paula Jardón Giner (coord.)
- español
El cine proporciona conocimiento y está conectado de forma esencial con la educación porque es una vía básica de acercamiento al mundo. En la pantalla aparecen personajes de acción con personalidades definidas que nos emocionan como espectadores y con los que nos podemos identificar pero el cine interviene también en la construcción de Identidades, la mayoría de las veces facilitando los mecanismos de integración del individuo a la sociedad pero de otros reforzando los rasgos de las personas y su derecho a la diferencia incluso por encima de la presión social. La identidad de estos personajes nos ayuda a comprender la gran diversidad y complejidad de la identidad humana. Los profesionales de la educación no pueden estar al margen de la reflexión sobre este carácter formativo del cine, en su sentido más profundo, de la personalidad humana. Por supuesto, la Escuela debe preparar a los alumnos para que adopten una visión crítica de la cultura audiovisual. Es también una tarea ineludible la lucha contra los estereotipos, que contribuye a difundir la pantalla y bajo la fuerza de los que vivimos. Así pues, la Escuela debe vivir atenta a estos dos polos del cine como formador y deformador de nuestra personalidad, del cine como génesis de la conciencia de nuestra identidad y como responsable de la enajenación de ésta. Es alrededor del cine como ayuda o impedimento a una plena identidad personal que gira este nuevo volumen de la serie Didáctica de la Pantalla, expresión del grupo de innovación didáctica espaiCinema de la Universidad de Valencia. La reflexión sobre cine, educación e identidad va dirigida a profesionales y estudiantes de educación y es de interés también para cualquier persona que desee profundizar en la comprensión de la humanidad.
- català
El cinema proporciona coneixement i està connectat de forma essencial amb l'educació perquè és una via bàsica d'acostament al món. En la pantalla apareixen personatges de cció amb personalitats denides que ens emocionen com a espectadors i amb els quals ens hi podem identicar però el cinema intervé també en la construcció d'identitats, la majoria de les vegades facilitant els mecanismes d'integració de l'individu a la societat però d'altres reforçant els trets de les persones i el seu dret a la diferència ns i tot per damunt de la pressió social. La identitat d'aquests personatges ens ajuda a comprendre la gran diversitat i complexitat de la identitat humana. Els professionals de l'educació no poden estar al marge de la reexió sobre aquest caràcter formatiu del cinema, en el seu sentit més profund, de la personalitat humana. Per descomptat, l'escola ha de preparar als alumnes perquè adopten una visió crítica de la cultura audiovisual. És també una tasca ineludible la lluita contra els estereotips, que contribueix a difondre la pantalla i sota la força dels quals vivim. Així doncs, l'escola ha de viure atenta a aquests dos pols del cinema com a formador i deformador de la nostra personalitat, del cinema com a gènesi de la consciència de la nostra identitat i com a responsable de l'alienació d'aquesta. És al voltant del cinema com ajuda o impediment a una plena identitat personal que gira aquest nou volum de la sèrie Didàctica de la Pantalla, expressió del grup d'innovació didàctica espaiCinema de la Universitat de València. La reflexió sobre cinema, educació i identitat va dirigida a professionals i estudiants d'educació i és d'interès també per a qualsevol persona que desitge aprofundir en la comprensió de la humanitat.
