La faceta de Dalí que s'aborda en aquest llibre és la de l'artista que escriu i que llegeix. Ens interessa el Dalí que s'ocupa del pensament, la ciència,la filosofia. No és la seva cara més coneguda. Però no hi ha dubte que és un dels aspectes fonamentals de l'obra daliniana. El mateix Dalí va confessar una vegada que el seu pare el considerava millor escultor que no pas pintor. A la qual cosa afegí:"... i segurament és veritat perquè els pintors són molt rucs en general, en canvi els escriptors són molt més intel·ligents". Segons es diu sovint, hi ha dos tipus de pintors: els que segueixen la dita d'Isidre Nonell i , per tant, pinten prou, i els que segueixen la de Leonardo i consideren que l'art és quelcom mental. Dalí pertany a la segona categoria
págs. 9-14
págs. 15-28
págs. 29-48
págs. 49-62
págs. 63-84
págs. 85-108
págs. 109-126
págs. 127-146
págs. 147-182
págs. 183-196
págs. 197-216
págs. 217-234
págs. 239-250
págs. 251-262
págs. 263-274
págs. 275-276
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados