Ha sido reseñado en:
Allò que sempre passa-senzillament perquè l'exili és una ruptura de conseqüències irreparables-, en el cas de Nicol ha passat en grau superlatiu. Es pot ben dir que encara avui és pràcticament un desconegut per als nostres professors i alumnes de filosofia. I no pas perquè la seva producció hagi estat petita o irrellevant. Ben al contrari, Nicol ha bastit un cos teòric d'una gran ambició i de molta qualitat. Ell n'era conscient i, si una cosa lamentava, era no haver arribat a igualar els més grans pensadors de la història de la filosofia. El fet és que la magnitud del desconeixement que aquí tenim de la seva obra és inversament proporcional a l'enorme reconeixement i influència que va tenir a Mèxic. Ho testimonien les aportacions que fan a aquest volum alguns dels seus antics alumnes i col·legues mexicans, marcats profundament per la seva manera d'entendre la filosofia i de practicar-la
págs. 9-11
Eduard Nicol: origens del seu pensament
págs. 15-26
Eduard Nicol: La seva singularitat en el marc de la filosofia hispanomexicana
págs. 27-41
págs. 43-70
págs. 71-99
págs. 101-126
págs. 127-141
Pensar el misteri com a límit: o el misteri vist des de tres facetes a partir de la filosofia d'Eduard Nicol
págs. 143-162
págs. 163-177
págs. 179-180
págs. 183-184
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados