Francesc Mirabent Vilaplana (1888-1952) tal vegada no sigui un pensador ineludible de la història de la intel·lectualitat catalana.Però la seva figura i el seu treball són molt dignes de consideració. Ens ajuden a entendre tant el període immediatament anterior a la Guerra Civil, ple d'entusiasme i bones intencions, com la situació desoladora en què es va trobar la universitat catalana en el període de postguerra. Entre un moment i l'altre, a més , una baula important de la cadena que traça una certa trajectòria al llarg de la història del pensament modern a casa nostra, especialment en els estudis sobre l'estètica.
págs. 9-12
La filosofia catalana i el context europeu: El cas de Mirabent
págs. 13-26
Francesc Mirabent: Estètica i estètiques a la Catalunya del segle XX
págs. 27-52
La constant del mestratge de Jaume Serra Húnter en Francesc Mirabent: unes lliçons d'ètica
págs. 53-86
págs. 87-104
págs. 105-110
págs. 111-123
págs. 125-127
págs. 129-130
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados