La memòria i el futur són les claus de volta que obre pas a una nova fornada de joves historiadores i historiadors dels Països Catalans. El 13, 14 i 15 de març del 2003, més d’un centenar de joves historiadors van celebrar, al Museu d’Història de Catalunya de Barcelona, les III Jornades de Joves Historiadors, resultat d’un any i mig d'intensos preparatius duts a terme per l'Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona. La publicació de les actes serveix per difondre una pila de treballs inèdits que van exposar-se en el marc de les jornades. No en va les actes són el resultat d’un treball col·lectiu en què trobem seixanta comunicacions agrupades en tres àmbits temàtics ben amplis: “Poder polític i moviments socials”, “Globalització, societats capitalistes i desenvolupament” i “Tecnologies de la informació i recerca històrica”. Destaca la gran diversitat de períodes i temes tractats, fonts documentals emprades, i el recurs a diferents metodologies i línies d’investigació històrica. Som davant uns treballs de recerca, interessants i atractius que combinen el rigor científic amb la passió per la divulgació de la història. Són aportacions de gent que tot just comença a donar a conèixer les seves recerques i, per tant, amb al publicació de les actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores disposem d’un bon termòmetre per mesurar el nivell de la jove historiografia catalana, de la historiografia que prenent com a base la nostra tradició s’endinsarà en el segle XXI. Els joves historiadors i historiadores destaquen per la voluntat compartida de dignificar i professionalitzar el treball de recerca històrica, la qual cosa implica un compromís per superar la deficitària inversió pública, la precarietat laboral i el corporativisme acadèmic vigents i, sobretot, un canvi de mentalitat envers les noves plataformes de comunicació, en què els historiadors i les historiadores tenen molt a dir. Perquè, fet i fet, “sense memòria no hi ha futur”.
Repressió, poder polític i franquisme: per a una història social del poder
págs. 21-32
La CNT als cinemes de Barcelona: presència i protagonisme (qüestions pendents)
págs. 33-38
L'esquerra comunista germanoholandesa i la guerra civil espanyola
Joan Carles Gelabertó i Orúe
págs. 39-44
El cartell com a creador de consciència col·lectiva i arma política: el cas del bàndol republicà a la guerra civil espanyola
págs. 45-51
Carlistes dins FET y de las JONS: entre la integració i l'enfrontament, LLeida, 1938-1939
págs. 53-58
págs. 59-63
El franquisme a Pineda de Mar: el retorn del caciquisme?
págs. 65-70
págs. 71-75
págs. 77-81
págs. 83-88
págs. 89-94
págs. 95-101
págs. 103-106
Provincialisme i política progressista durant el segle XIX: el cas de Vicent Boix
págs. 107-112
Els antecedents de la crisi de l'estat liberal a Espanya i Itàlia: una visió comparada (1875-1895)
págs. 113-115
págs. 117-122
Els antiherois del republicanisme: Ayguals de Izco i el significat de Cabrera (1846-1848)
págs. 123-128
Clergat i poder a la Mallorca rural: (1875-1900)
págs. 129-133
La creació del sindicalisme de masses: Joan Peiró a Badalona (1908-1920)
págs. 135-138
págs. 139-144
págs. 145-150
págs. 151-155
págs. 157-162
págs. 163-168
págs. 169-174
págs. 175-180
Breu introducció a l'estudi biogràfic de Francesc Xavier Llorens i Barba: la cultura com a instrument polític social
págs. 181-186
págs. 187-192
págs. 193-199
págs. 201-207
Complicitats de postguerra: la Comissió d'Incorporació Industrial i Mercantil núm. 2 y el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques
págs. 209-211
págs. 213-219
págs. 221-225
págs. 227-233
págs. 237-240
La història en la xarxa: un amuntegament de recursos
págs. 241-252
La caiguda dels murs i el desconcert amb les fonts: els historiadors i les revistes electròniques
págs. 253-258
págs. 259-262
págs. 263-264
págs. 265-265
págs. 267-268
Història i filosofia: raons per a una aproximació
págs. 269-272
págs. 273-277
Documents d'enllà per a la història d'ençà: arxius estrangers per a la història contemporània dels Països Catalans
págs. 279-284
págs. 285-290
págs. 291-296
págs. 297-299
págs. 301-306
págs. 307-312
Globalització i desenvolupament: la perspectiva dels historiadors
págs. 315-323
Globalització i capitalisme: quatre línies d'investigació
págs. 325-330
Feixes i barraques: el llegat rural que se'ns fa invisible
págs. 331-336
págs. 337-342
Partits polítics i societat catalana contemporània: elements de reflexió historiogràfica
págs. 343-348
La visió de l'altre en el rerefons del conflicte palestinoisraelià: des dels orígens del sionisme fins a la creació de l'estat d'Israel (1896-1948)
págs. 349-354
Comunitats diaspòriques i estats nació: la comunitat Goan de Zanzíbar
págs. 355-359
La perspectiva històrica com a instrument d'anàlisi antropològica: el cas de Goa (Índia)
págs. 361-363
Música 'skinhead' a l'estat espanyol: una eina de captació política
págs. 365-369
págs. 371-376
págs. 377-382
págs. 383-389
págs. 391-393
Esquerra i globalització: el Brasil de Lula
págs. 396-398
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados